Els processos participatius en línia

/in /by
A Anthesis Lavola portem a terme processos de participació i d’activació social, en els quals es fomenta l’apoderament de les persones perquè puguin sentir-se corresponsables d’una transformació social envers a la sostenibilitat. La situació de pandèmia ha fet que s’hagin hagut de trobar canals i espais alternatius per seguir donant resposta a les necessitats dels projectes i clients.  

Entenem els processos participatius com eines que serveixen per abordar la complexitat, la diversitat i la transversalitat de qualsevol projecte. Tot procés participatiu assegura l’obtenció dels objectius d’un projecte d’una manera més eficient, amb major qualitat i millorant les relacions de les persones implicades, apoderant-les en relació a la feina feta.

La situació de confinament va irrompre en el transcurs de diversos projectes que incloïen, ja sigui en el seu objectiu final com en el procés per assolir-lo, la realització de processos de participació social. Per tirar endavant els projectes i seguir al costat dels clients, Anthesis Lavola ha adaptat i transformat aquests processos a través de canals i recursos digitals.

L’experiència i trajectòria de l’equip en aplicar la metodologia pròpia Meetfulness, consistent en un conjunt d’habilitats i instruments que permeten crear les condicions per a un desenvolupament satisfactori de processos grupals presencials, ha fet possible aquesta ràpida i innovadora transformació. El repte ha consistit en identificar les tècniques creatives usades presencialment que poden realitzar-se a través de les pantalles, adaptar metodològicament les fases de les sessions Meetfulness i trobar els recursos digitals que fessin possible portar-les a terme. Sempre, mantenint com a objectiu que les persones participants realitzin les seves aportacions, s’estimuli la relació entre els membres dels grups i s’afavoreixi la generació de nous comportaments i idees.

En els nous processos participatius en línia, el paper de la persona dinamitzadora segueix sent clau i manté trets en comú amb les sessions presencials, vetllant perquè la sessió flueixi, perquè els participants se sentin amb llibertat per expressar idees i s’estimuli la seva creativitat per tal d’assolir el resultat desitjat de cada procés.

En la posada en funcionament d’aquests nous processos, ha estat imprescindible poder comptar amb  l’equip TIC d’Anthesis Lavola, els quals han permès accelerar aquesta adaptació i garantir el bon funcionament de les sessions. Igualment, el rol de la secretaria tècnica o back office de l’empresa ha pogut garantir la bona gestió de l’enviament de les convocatòries, el seguiment de l’assistència i el suport en el desenvolupament de les sessions, fent el paper de moderació i vetllant per la fluïdesa del procés, alliberant així la persona dinamitzadora d’aspectes més operatius.

A continuació compartim alguns casos d’èxit d’adaptació i transformació de processos de participació presencial a canals digitals:

El Consell d’infants de Castelldefels consisteix en un òrgan dedicat a la participació activa dels nens i nenes d’entre 10 i 12 anys per recollir opinions i propostes per contribuir a millorar la seva ciutat. La col·laboració d’Anthesis Lavola en el projecte, entre d’altres accions pel seu bon desenvolupament, ha consistit en la preparació i dinamització de set trobades dinamitzades per una persona educadora. Durant les sessions, els participants poden reflexionar, expressar, debatre i prendre decisions que hauran d’elevar al Plenari Municipal en forma de propostes. Les sessions han tingut lloc al llarg del curs 2019-2020. Les primeres es van fer de manera presencial, però arran de la situació de confinament, les sessions restants es van adaptar i reformular per poder-les realitzar de manera telemàtica, garantint que tots els membres del Consell poguessin connectar-se des les seves cases. L’adaptació ha comportat reduir el temps de durada de les sessions, previst de 2 hores, a la meitat per tal d’ajustar-se a la tessitura del format online i a les necessitats dels infants. A canvi, s’han programat més sessions, un total de cinc, a través de canals digitals.

Per la dinamització de la Taula d’emergència climàtica de Sant Cugat del Vallès l’equip d’Anthesis Lavola ha portat a terme un procés participatiu en canals digitals amb la realització de cinc sessions productives on es recullen i es consensuen propostes per part de la ciutadania per incorporar-les al Pla d’Emergència Climàtica que la ciutat està elaborant.

La primera de les sessions es va realitzar presencialment però les restants ja es van veure condicionades per la pandèmia. Aquest fet, per una banda, va comportar un augment dels participants ja que resultava més senzill per a ells poder-se connectar telemàticament que haver-se de desplaçar expressament. Per altra banda, per dinamitzar la sessió i formular propostes d’accions, la persona dinamitzadora va fer ús de l’eina Padlet i els participants feien “agradaments” o likes  a les diferents propostes, comentant en plenari les més votades. La riquesa del procés ha sigut el fet de posar en valor totes les expressions particulars i facilitar que el conjunt dels participant es sentin escoltats i representats. A més, els participants rebien un vídeo resum de la temàtica a tractar en cada sessió i se’ls facilitava un formulari previ a la trobada que servia per crear context i introduir els àmbits de discussió de la sessió.

L’Ajuntament de Manresa impulsa un debat ciutadà sobre el document ‘El repte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a Manresa’, i des d’Anthesis Lavola es dissenya un procés participatiu adreçat a les persones d’entre 10 i 75 anys orientat a debatre i consensuar els arguments que planteja el document. Per implicar a la ciutadania en la implementació dels ODS a la ciutat, en un primer moment es va plantejar la creació i dinamització d’un taller presencial que permetia el coneixement sobre els ODS i, posteriorment, generava un debat tant als centres educatius com a la ciutadania organitzada. Aquesta proposta original s’ha reformulat amb l’elaboració d’un recurs digital autoguiat allotjat a la pàgina web de l’Ajuntament, en que les persones poden conèixer la situació de cada ODS a Manresa (a través d’un vídeo), prioritzar els seus reptes de futur (amb un formulari), i fer aportacions a través d’una pissarra online col·laborativa (amb l’eina Padlet, utilitzada també en la Taula d’emergència climàtica de Sant Cugat). Aquest recurs digital s’acompanyarà amb trobades digitals adreçades al professorat i a les persones responsables de les entitats i associacions del municipi, per explicar el material i resoldre possibles dubtes sobre el seu funcionament.  

Per conèixer més sobre els processos participatius en línia, podeu mirar el webinar que Anthesis Lavola va realitzar sobre aquest tema: aquí.

Museus i centres en línia

/in /by
Amb l’arribada de l’estiu i de la nova normalitat, les portes dels centres d’educació ambiental i dels  museus de ciència on prestem solucions educatives han tornat a obrir-se. Compartim com s’ha treballat durant els mesos de tancament i quins aprenentatges i noves maneres de relacionar-se amb els públics han sorgit arran del confinament.

Els equips d’Anthesis Lavola que treballen en museus de ciència i centres d’educació ambiental, durant els mesos de confinament, han seguit a prop de la ciutadania, donant a conèixer informacions i coneixements de temàtica ambiental, reorientant així els serveis com l’atenció i informació a les persones usuàries en els canals digitals, i impulsant una oferta d’activitats i propostes per engrescar a la ciutadania i al públic escolar a través de plataformes en línia.

SER UNA REFERÈNCIA DE SOSTENBILITAT, TAMBÉ ONLINE

Des del centre Andorra Sostenible, el punt d’informació i documentació sobre aspectes ambientals per la ciutadania del Departament de Medi Ambient del país, s’ha treballat amb l’objectiu de seguir acostant els valors de la sostenibilitat a la diversitat de públics que s’atenen. Pels centres educatius, per exemple, s’ha posat en marxa el butlletí ‘Recursos Sostenibles’ amb propostes de continguts per treballar des de la distància, i que ha tingut una gran acollida entre el professorat. També pel professorat, en aquest cas específicament pels delegats del projecte d’Escola Verda, s’ha realitzat un webinar sobre ‘Els ODS a l’escola’ i, precisament en el marc d’aquest projecte i per celebrar-ne el desè aniversari, s’ha coordinat la creació i l’edició de l’himne de l’Escola Verda amb una crida a la participació d’infants d’arreu del país. En la represa de la nova normalitat, des del centre s’ha acompanyat a la ciutadania proposant bones pràctiques ambientals per a oficines i pel sector turístic, com també s’ha treballat en una programació d’activitats d’estiu que combina la part presencial i la part online.

LA DESCOBERTA DEL PAISATGE EN UN ENTORN VIRTUAL

Un repte similar s’ha trobat l’equip d’El Centre de la Platja, un equipament ubicat a peu de la platja del Somorrostro de Barcelona que té com a objectiu donar a conèixer el litoral i l’entorn marí de la ciutat. El tancament es va declarar a poques setmanes de l’obertura del Centre coincidint amb la temporada de platges (entre abril i setembre) i l’equip va haver de reformular la programació d’activitats articulada a partir de diferents temàtiques mensuals. Així doncs, durant el maig es van programar conferències online per parlar de les migracions i la seva relació amb el mar mediterrani. En les xerrades es va comptar amb la col·laboració dels autors del projecte ‘Indestructibles’ sobre l’Àfrica jove i amb l’ONG Open Arms, amb una vuitantena de participants entre les dues sessions, alguns d’ells de països com Gàmbia, aprofitant la virtualització de les sessions. Igualment, per donar continuïtat a la línia de treball sobre biodiversitat marina es va participar en la Biomarató Virtual i en el webinar ‘Estratègies per a millorar la qualitat d’aigües litorals en un entorn urbà’. En paral·lel a aquestes trobades telemàtiques, s’han desenvolupat recursos digitals: dues exposicions virtuals (‘Mar de Fuga, Mar de Cura‘ i ‘Visita virtual al Centre de la Platja‘) que conjuntament apleguen més de tres-centes visites, i tres jocs interactius que faciliten la descoberta del litoral barceloní.

Des de finals de juny El Centre de la Platja, ja ha obert les seves portes seguint totes les mesures de seguretat.

Les noves maneres de relacionar-se amb els visitants han suposat un enfortiment dels projectes educatius que hi ha al darrera de cada equipament.

MOSTRAR EL PATRIMONI ONLINE

El gran repte dels centres i museus patrimonials, com l’Espai Far de Vilanova o el CRIP d’Hostalets de Pierola (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica), ha estat el de mantenir-se actius en la divulgació dels coneixements que s’expliquen a través dels elements que configuren el discurs museístics dels espais. Per fer-ho s’han llençat propostes engrescadores a través de les xarxes i de canals digitals.

En el cas de l’Espai Far s’ha apostat per incrementar la presència i la interacció a les xarxes socials, amb iniciatives com la del Dia Internacional del Museus en què es va demanar a través d’Instagram quantes persones haurien visitat l’Espai i, per cadascuna d’elles, es pintaven unes petjades en el recorregut del museu. En quant a propostes didàctiques, l’equip educatiu ha creat una visita virtual al Port de Vilanova que inclou vídeos explicatius, un joc de la subhasta del peix i un quiz final. Igualment l’Espai Far ha participat en el #Museumquizacasa, una de les iniciatives dels museus catalans més ben acollides a les xarxes socials, i en el #Museumquizenfamilia, en la versió local per Vilanova i la Geltrú.

El CRIP, per la seva banda, també ha llençat un quiz a través de les xarxes socials en el què, durant quatre setmanes es proposaven preguntes als usuaris d’Instagram. Per al públic escolar, l’equip educatiu del centre ha dissenyat una proposta d’activitat online basada en el format dels breakouts en els quals, mitjançant preguntes, pistes i enigmes, els participants van assolint proves i completant nivells. En aquest cas, les persones participants han de d’ajudar a l’equip tècnic del CRIP a desenterrar uns fòssils d’un jaciment i descobrir a quina espècie pertanyen.

EXPERIMENTACIONS CIENTÍFIQUES A DISTÀNCIA

CosmoCaixa és, per excel·lència, un museu interactiu basat en metodologies d’aprenentatge experiencials i experimentals. Amb el tancament de l’equipament, l’equip educatiu del museu ha posat en marxa un seguit de càpsules per tal de portar l’essència del museu a les llars. Els vídeos, difosos a través del Facebook, proposen i detallen les pautes per a la realització d’experiments, acompanyant-los de l’explicació científica que els fa comprensibles al públic. Actualment, amb l’obertura del museu i la reorganització dels mòduls d’experimentació de les exposicions ‘Sala Univers’ i ‘Sabres i mastodonts’, l’equip educatiu agafa el rol de mediador tenint major presència a les sales i oferint continguts científics personalitzats als visitants i activant els dispositius interactius i garantint així les mesures d’higiene.

En conjunt, la reorientació de les activitats per seguir facilitant la descoberta de continguts científics i ambientals i l’exploració de noves maneres de relacionar-se amb els visitants, ha suposat un enfortiment del projecte educatiu que hi ha al darrera de cada equipament. L’evolució de la nova normalitat guiarà els passos cap a noves estratègies i consolidarà altres maneres de relacionar-se amb els públics, respectant les normatives de seguretat però garantint l’essència de l’experiència de descobrir un museu de ciència o un centre d’educació ambiental.

Activitats telemàtiques per l’alumnat

/in , /by
La situació de confinament que viscuda ha obligat els centres educatius a adaptar la relació amb l’alumnat, el temari i el treball competencial a canals i formats en línia. Encara són moltes les incerteses sobre com serà la represa del nou curs però l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola ha treballat i treballa per donar resposta als clients i a la comunitat educativa.

Els programes d’educació ambiental són una eina fonamental per l’educació pel desenvolupament sostenible (EDS), ja que permeten la descoberta d’espais, entorns naturals o infraestructures relacionades amb la temàtica ambiental. Els programes actuen com a complement de la tasca docent oferint visites i activitats per l’alumnat de centres educatius, de formació no reglada o en el lleure i també per a la ciutadania en general.

Des d’Anthesis Lavola, hem seguit donant servei als clients amb els quals col·laborem en el disseny, gestió i dinamització de programes educatius per fer front a les noves necessitats dels diferents públics. Apostant com sempre per incorporar eines i metodologies innovadores, des de diferents programes educatius s’han elaborat materials i recursos online perquè el professorat pugui treballar de manera autònoma continguts relacionats amb l’educació ambiental i la sostenibilitat amb el seu alumnat. Tanmateix, el gran repte ha consistit a traslladar en els canals telemàtics les experiències presencials de descoberta de l’entorn i dels espais ambientals. S’ha aconseguit a través de plataformes de videotrucada grupals, possibilitant la realització de sessions dinamitzades per part d’una persona educadora. L’oferta per a cada programa educatiu s’ha dut a terme a partir de tres línies de treball: adaptant els continguts de les visites presencials als nous canals i als nivells educatius, prioritzant aquells coneixements que poden comprendre’s més fàcilment sense estar present en l’espai en qüestió; generant nous recursos didàctics que puguin ser compartits a través de plataformes de videotrucada i que suposin una eina interactiva per a l’alumnat connectat a la sessió; plantejant noves metodologies que busquin la implicació activa de l’alumnat, interpel·lant-los amb dinàmiques participatives a través del xat, fent-los moure físicament per l’espai de casa per generar proactivitat i situacions divertides. En aquestes sessions, s’ha reduït el temps de durada i el nombre de participants per sessió per tal de garantir major atenció, tant per part dels participants com per part de la persona educadora en relació l’alumnat.

Són varis els programes educatius que han començat a incorporar aquestes sessions en les seves ofertes. Un d’ells és el programa ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el qual ha transformat l’oferta habitual proposant un catàleg d’activitats alternatives online. Aquest es basa en cinc activitats telemàtiques, una per a cada eix del programa, que es realitzen en directe amb una persona de l’equip educatiu o bé, es poden veure gravades a posteriori. Fins al moment s’han realitzat sis activitats online tractant dos dels eixos; recursos i residus i el cicle de l’aigua. Aquests continguts s’aborden de manera generalista i adaptada als diferents nivells i, de cara al setembre, es preveu incorporar en l’oferta l’adaptació de visites a infraestructures al format online.

El futur dels programes educatius passa per apostar per propostes que combinin les activitats presencials i les noves activitats telemàtiques.

El segon exemple és el programa ‘Com funciona Barcelona?’ de l’Ajuntament de Barcelona, el qual ofereix tres modalitats de visites adaptades al context d’una sessió online dinamitzada. Les propostes actuals plantegen la descoberta de les clavegueres, La Fàbrica del Sol i el parc del Laberint d’Horta, tres dels espais clau de l’oferta estàndard del programa. Durant el mes de maig s’han realitzat quatre sessions dinamitzades amb centres educatius i el mes de juliol també es portaran a terme sessions diverses online amb grups de casals.

Altres exemples en el territori català són el programa del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, disposa d’un programa educatiu, ‘Un volt als residus’ en el qual es visiten les instal·lacions del Consorci. S’ha creat una visita virtual per a públic de primària, secundària i públic adult en el Centre Integral de Valorització de Residus (CIVRM) de la qual s’han realitzat dues proves pilot per poder-la oferir durant el curs vinent. El programa d’educació ambiental de l’Ajuntament de Viladecans, també inclourà les sessions virtuals en la seva oferta.

Fora de Catalunya, el programa educatiu Mancoeduca de la Mancomunitat de Pamplona en el qual s’ha creat expressament una activitat per poder-se realitzar en el context d’una plataforma de videotrucada, en aquest cas tracta sobre la temàtica del malbaratament alimentari i ha estat realitzada en dues sessions amb alumnat. L’equip del programa treballa per ampliar l’oferta amb deu activitats noves, adaptades als diferents nivells educatius i oferir-les a partir de setembre.

Aquestes experiències, han suposat un aprenentatge per part de l’equip de programes educatius i han posat sobre la taula les potencialitats i les millores necessàries a adoptar per portar a terme aquestes modalitats d’activitats. De cara a l’oferta educativa del curs vinent, amb totes les incerteses que l’acompanyen, de ben segur que caldrà apostar per propostes educatives que combinin les activitats presencials com les hem conegut fins ara, i les noves activitats telemàtiques.

De la proximitat física a la digital: com s’adapten les campanyes de sensibilització?

/in /by
Les mesures sanitàries aplicades arran de la COVID-19 ens obliguen a mantenir un distanciament físic entre les persones però, en canvi, socialment necessitem sentir-nos més a prop que mai. Ha estat necessari buscar noves fórmules d’acostament social per mantenir-nos units i, les campanyes de sensibilització són un clar exemple de la importància de la proximitat entre persones per aconseguir els objectius desitjats.

L’essència de les campanyes de sensibilització ambiental és la relació que s’estableix amb la ciutadania per a comunicar el missatge. La majoria d’aquestes accions es realitzen a peu de carrer, interpel·lant directament a la ciutadania, aplicant estratègies i eines de la comunicació no verbal per generar empatia i aconseguir la complicitat dels interlocutors per sensibilitzar-los sobre una determinada temàtica.

És possible generar proximitat social en el nou context de distanciament físic? la campanya ‘Acierta con la orgánica’ de l’Ajuntament de Madrid ha transformat i adaptat a les noves circumstàncies per seguir amb els seus objectius essencials: la sensibilització i informació sobre la recollida d’aquest tipus de residus. L’equip d’Anthesis Lavola que gestiona el projecte juntament amb l’equip responsable de l’Ajuntament de Madrid, han reaccionat amb creativitat i eficiència, adaptant els objectius de la campanya a nous canals i creant nous recursos educatius i divulgatius.

Nova estratègia en xarxes socials

La campanya ja disposava d’un perfil de Twitter i, per adaptar-se a les noves circumstàncies s’han creat tres perfils més a Instagram, Facebook i un canal de YouTube. Aquests canals són eines fonamentals per mantenir i enfortir el contacte amb els públics als quals es dirigeix ​​la campanya ja que, a través d’ells, s’obren espais d’interacció i debat i s’ofereixen continguts informatius.

S’ha dissenyat una nova estratègia en xarxes socials consistent, d’una banda, en l’augment de la freqüència de publicacions tant en xarxes socials com en el blog de la campanya, i en publicacions municipals (Diari de Madrid). D’altra banda, s’han elaborat i produït de continguts específics per a cadascun dels canals, oferint a més una programació periòdica de trobades en línia. Des de l’inici del confinament s’han programat xats en directe per Instagram i Twitter, convocant cites virtuals setmanals a les xarxes per respondre preguntes en directe als seguidors i seguidores (dimarts de 17 a 18 h, a través de Twitter i de 18 ha 19 h, a través d’Instagram).

Ampliació de l’entorn web

La campanya ha elaborat un Google site com a repositori d’activitats i propostes educatives. S’ha organitzat segons els diferents tipus de públics (alumnat d’infantil, primària i secundària, i ciutadania en general), perquè els docents puguin compartir-los amb l’alumnat o bé perquè la ciutadania pugui consultar-los. Entre els continguts que es poden trobar en aquest entorn virtual hi ha guies de separació de residus, materials imprimibles, vídeo-tallers, vídeos animats, jocs interactius, passatemps, manualitats, etc. A més es pot fer una visita virtual a l’exposició “Canviem la mirada sobre els residus”, una proposta basada en l’exposició itinerant de la campanya per conèixer més de prop quin paper tenim els ciutadans en la producció de residus i la seva gestió.

A més, a petició de el client, s’ha creat una nova secció al web corporatiu per recopilar totes les recomanacions relacionades amb els residus.

Formació i recursos educatius online

Un dels eixos fonamentals de la campanya és el programa educatiu. Amb els centres educatius tancats s’han trobat noves maneres de generar continguts sobre educació ambiental consistents en la producció de vídeo-tallers o vídeos animats. L’equip d’educadors i d’informadors ambientals de la campanya exposen coneixements rellevants alhora que fan demostracions pràctiques per revelar informacions, per exemple generen contingut sobre l’economia circular o l’energia orgànica.

Aquestes produccions es publiquen al canal de YouTube i al web de recursos educatius, i estan a disposició dels docents i de la ciutadania en general.

A més, des d’aquesta setmana la campanya amplia el seu abast transformant el programa educatiu presencial en un programa a distància, oferint activitats d’aula per videoconferència, teatre a distància i taller de compostatge online.

Igualment, des de l’inici del confinament com a eina de formació a distància s’han programat webinars informatius setmanals (dijous de 18 h a 19 h).

Informació i atenció telefònica

En paral·lel a les accions digitals, la campanya se segueix amb la tasca de sensibilització i informació mitjançant trucades informatives i d’avaluació de el sistema de recollida de residus a la ciutadania. S’han realitzat accions telefòniques als aliats dels districtes participants de la campanya i també s’han realitzat enquestes per telèfon sobre el servei de recollida del residu orgànic.

L’adaptació i transformació de la campanya és un cas d’èxit que, d’una banda, posa en valor la importància d’establir relacions de confiança amb els nostres clients perquè, juntament amb els equips d’Anthesis Lavola, es puguin assolir els objectius dels projectes. I, d’altra banda, posa en relleu la capacitat d’innovació i la versatilitat de l’equip de campanyes demostrant un compromís amb la tasca de sensibilització ambiental.

Aprendre del present per fer front als reptes del futur

/in /by
La COVID-19 ha impactat en el nostre dia a dia, capgirant les nostres rutines i provocant canvis; molts dels quals probablement han arribat per quedar-se. El nostre present és nou i incert i, en aquest escenari, activar la sostenibilitat és clau per fer front al futur.

Durant la crisi sanitària s’ha fet encara més evident la vinculació entre el benestar humà i la salut planetària. Més que mai, necessitarem organitzacions, territoris i persones més sostenibles. Per això, des d’Anthesis Lavola impulsem un cicle de seminaris i workshops per compartir coneixements, experiències i reflexions que ens ajudin a activar la sostenibilitat en aquesta nova normalitat.

La programació inclou propostes de les diferents solucions d’Anthesis Lavola i, concretament, per part de l’equip d’educació s’oferiran quatre sessions. A través d’elles es vol posar èmfasi en la transformació que l’oferta educativa de temàtica científica i ambiental ha d’afrontar en el nou escenari condicionat pel distanciament físic. Aquesta nova normalitat demana iniciatives innovadores i ambicioses que apliquin noves metodologies i nous recursos digitals per oferir propostes engrescadores, com també integradores amb les diverses realitats socioculturals i econòmiques.

  • Processos participatius, presencials i/o online. Una sessió per conèixer com aplicar el disseny de processos participatius en qualsevol projecte o organització, per tal de generar un espai on les persones participants s’interconnectin, flueixin lliurement i es comprometin amb la tasca i amb l’obtenció de resultats. Sessió programada el 20 de maig a les 16 h. Inscripcions aquí.
  • Room escape i Escape Box: recursos en l’Educació per a la Sostenibilitat. Una sessió per conèixer les possibilitats d’aquest format per recrear entorns d’aprenentatge immersius i permeables al voltant de diferents temàtiques. Una proposta per potenciar la creativitat, el pensament crític i les intel·ligències múltiples, i aplicar les disciplines STEAM. Sessió programada el 25 de maig a les 16 h. Inscripcions aquí.
  • Tendències en museus i centres de ciència, a través de les últimes edicions de l’ECSITE. Una sessió per compartir què podem fer en els museus i centres de ciència en temps de confinament i post confinament, basada en l’experiència de les jornades a l’ECSITE. Sessió realitzada el 20 d’abril. Contacta amb el teu referent d’Anthesis Lavola per tenir el vídeo de la sessió.
  • Aprenentatge per Servei (ApS). De la teoria a la pràctica. Una sessió per descobrir una metodologia educativa amb un gran potencial com a eina de transformació social. Permet l’aprenentatge de continguts vinculats amb la realitat i un impacte en la comunitat i, al seu torn, presenta grans reptes en relació amb el seu desenvolupament i implantació. Sessió realitzada el 30 d’abril. Sol·licita els continguts aquí.

La mirada global sota la qual pivoten aquestes sessions és el paper crucial que l’educació pel desenvolupament sostenible (EDS) té i tindrà a l’hora de construir un model de societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de la ciutadania i amb el medi ambient.

En aquest context, tant l’EDS com també l’educació científica i ambiental seran fonamentals per a la capacitació de la ciutadania, per apoderar-la i donar-li eines per ser crítica davant les informacions (o fins i tot infoxicacions) que vivim sobre la pandèmia i entorn d’altres temes científics que estan a l’ordre del dia. Un nou context que genera tants reptes com oportunitats per a totes les persones que ens dediquem a l’educació i a la comunicació i sensibilització ambientals.

Per a tenir més informació del cicle consulteu aquí.

Necessitats comunicatives per una nova normalitat

/in /by
La crisi generada arran de la pandèmia del COVID-19 ha impactat en la nostra manera d’entendre i relacionar-nos amb el món, la ciutat i amb els nostres veïns i veïnes. Les administracions locals necessitaran la seva complicitat i compromís per fer front als reptes de la nova normalitat que s’entreveuen, i les campanyes d’informació i sensibilització són elements essencials en aquest procés. 

Les conseqüències socials, ambientals i econòmiques seran molt importants i caldrà que els municipis desenvolupin estratègies innovadores i ambicioses per donar resposta a les noves necessitats de comunicació i informació a la ciutadania. L’escenari post-confinament ens ofereix grans reptes i grans oportunitats.  

Els nous reptes dels municipis

En el molt curt termini els ajuntaments estan cridats a jugar un paper protagonista en la  comunicació i la sensibilització a la ciutadania, el comerç i els serveis, els visitants, etc., sobre les pautes de comportament i normes sanitàries o de distanciament social. Quines accions de comunicació i sensibilització convindrà emprendre?

  • Sensibilització sobre les noves pautes de conducta. La comunicació i sensibilització vers les pautes de distanciament social, d’ús i accés a l’espai i als equipaments públics i els protocols sanitaris, esdevindran cada cop més rellevants. Tot plegat implica interioritzar nous hàbits i normes que poden resultar incòmodes o de difícil comprensió per part de la ciutadania, però també perquè cap la possibilitat que minvi la percepció de perill i es produeixi un efecte de relaxació de la ciutadania.
  • Comunicació de la gestió de nous residus sanitaris. Es pot assegurar que els nous residus sanitaris (mascaretes, guants, pantalles, etc.) han vingut per quedar-se durant un període de temps encara incert i la ciutadania haurà de tenir clara quina és la seva correcta separació, i com tractar els residus en el cas de les persones malaltes. A més, caldrà conscienciar de la importància de no deixar aquests residus fora dels contenidors de rebuig o fins hi tot en papereres obertes com les que hi ha als carrers o als parcs. Aquesta informació és clau per protegir a la població, particularment als treballadors dels serveis de neteja, i assegurar la correcta gestió d’un nou tipus de residus.
  • Fer front al gran volum d’informació (i a la desinformació). Estem convivint amb un gran volum d’informació centrada en la COVID-19, fins i tot es podria parlar d’infoxicació. Des de les administracions, com a font fiable d’informació per a la ciutadania, caldrà un esforç important per generar seguretat informativa a la població, donant missatges concrets, directes i clars, i adaptats als diferents perfils de població.
  • Plans de contingència per a una potencial segona onada. Una segona onada de contagis o rebrots focalitzats abans que existeixi una vacuna per al coronavirus és una amenaça molt real. En aquest sentit, de la mateixa manera que les administracions hauran de disposar de plans de contenció per a garantir la continuïtat dels serveis públics, també hauran de tenir a punt estratègies de comunicació de crisi per a activar-les ràpidament i de manera àmplia.

Quin volem que sigui el nostre model de societat del futur? Com farem la transició cap a la nova normalitat? Tenim l’oportunitat i, per tant també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

Les administracions han d’acompanyar a la ciutadania en aquest procés i s’ha de tenir la mirada posada en les oportunitats de futur i el gran marge de millora i benestar que tenim la possibilitat d’aconseguir. Quines oportunitats val la pena aprofitar?

No desfer el camí que s’havia avançat en sensibilització ambiental

Els municipis tindran la necessitat de reorientar o reforçar les campanyes de caire ambiental habituals, però que prendran major rellevància arran de les conseqüències de la COVID-19 i davant el risc que es facin passes enrere en tot allò que s’havia avançat en sensibilització ambiental en els últims anys.

  • Evitar la caiguda de l’ús del transport públic i fomentar la mobilitat activa. Seguint les recomanacions del Govern i les restriccions derivades de l’estat d’alarma, l’ús del transport públic ha baixat significativament. Cal treballar en alternatives en la mobilitat activa no contaminant, com per exemple la bicicleta, i alhora vetllar per donar seguretat als usuaris del transport públic. Les accions de sensibilització seran clau per fer veure que, modificant els nostres hàbits de desplaçament, podem aconseguir objectius per millorar la nostra qualitat de vida.
  • Fer un ús racional dels plàstics. Amb la crisi de la COVID-19 hem vist que els plàstics tenen aplicacions indispensables per a la salut, però també hem vist com, degut a la por al contagi, s’ha tornat a disparar el consum de productes envasats o empaquetats i d’elements d’un sol ús. Aquest serà un dels reptes més profunds: com atendre a les comprensibles reticències i precaucions de la ciutadania i alhora, la necessitat de sensibilització per un ús racional dels plàstics.
  • Apostar pel consum responsable i sostenible. Un altre aspecte que s’està veient alterat i modificat significativament són els nostres patrons de consum. Els municipis hauran de realitzar accions per a retornar la tranquil·litat als consumidors i la confiança en el petit comerç local i de proximitat, per fomentar l’economia local que s’haurà vist molt perjudicada enfront del comerç electrònic. D’altra banda, amb aquesta crisi s’ha estès àmpliament el debat sobre la relació entre la pandèmia i les implicacions ambientals i socials de l’actual model global de fabricació, distribució i consum. Serà el moment de sensibilitzar a la població vers un model de consum diferent.

Els informadors i agents cívics, la clau per a una comunicació que perduri

Fruit de l’experiència d’Anthesis Lavola en el disseny, planificació i execució de campanyes de sensibilització ciutadanes, es pot afirmar que la interacció directa amb la població és clau per aconseguir els objectius marcats pels nostres clients. L’empatia amb la ciutadania, l’adaptació del discurs a cada interlocutor, la formació dels equips d’informadors en tècniques d’habilitat comunicatives i la sensibilització, són alguns dels elements més rellevants.

En l’escenari post-covid el repte que tenim per davant és majúscul, l’esforç que es demana a la societat serà important, però també ens pot aportar una oportunitat de millora única. Tenim l’oportunitat col·lectiva i per tant, també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

La clau de volta serà comptar amb el recolzament, implicació i suport de la ciutadania en cadascuna de les accions i necessitats que es vagin generant i, per a aquesta fi seran imprescindibles les campanyes de sensibilització dutes a terme amb informadors i recolzades per accions comunicatives imaginatives i intel·ligents.

Consulta l’article complet en el web d’Anthesis Lavola.

Laura Toset
Resposanble de campanyes

EduCaixa i la transformació activa

/in /by
Des del tancament d’escoles i instituts arran de l’emergència sanitària causada per la COVID-19, són molts programes educatius que estan adaptant la seva oferta al nou context. EduCaixa ha llençat el projecte ‘Coronavirus Community Lab’ i Anthesis Lavola en gestionarà l’oficina tècnica. 

Es tracta d’un projecte impulsat conjuntament amb el Living Lab de Salut d’IrsiCaixa (Institut de Recerca de la Sida) i adreçat a famílies, adults, docents i alumnat de 2n Cicle d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. L’objectiu del programa és apoderar als participants per convertir-se en agents promotors de canvis i ajudar a la comunitat enfront de la situació excepcional que estem vivint.

La declaració de l’estat d’alarma ha comportat una reorganització en diferents àmbits de la societat, provocant diferents afectacions segons la realitat i context de cada persona o nucli familiar. És per això que totes aquelles persones que tinguin la inquietud de contribuir a millorar la gestió de la crisi del coronavirus del seu entorn més immediat, estan cridades a participar en aquest projecte. Els participants actuen com a investigadors, explorant la situació que vivim, i ajudant a generar propostes de canvi i millores basades en l’evidència en temes de la salut física i mental, la socialització, la nutrició, el descans, etc. Hi ha dues modalitats de participació; si ja s’ha identificat una solució per gestionar la crisi del coronavirus, s’anima als participants a enviar un vídeo explicatiu. Si, a més a més, es volen dissenyar solucions per ajudar a la comunitat, es demana l’elaboració d’un projecte de ciència ciutadana amb l’acompanyament i assessorament de l’oficina tècnica.

Anthesis Lavola gestiona l’oficina tècnica del projecte fent el registre de les inscripcions i l’atenció telefònica i telemàtica. També aporta la figura de l’EduCoach per acompanyar a les persones participants en l’elaboració de la proposta i el disseny d’un pla d’acció. Igualment es dinamitza un grup de Facebook del projecte on es publiquen continguts informatius i de rellevància educativa. Entre altres accions, per exemple, es realitzarà i s’enregistrarà una entrevista amb Rosina Malagrida, investigadora i responsable del Living Lab de Salut d’IrsiCaixa.

La gestió d’aquesta oficina tècnica se suma a les tasques que l’equip d’Anthesis Lavola ha estat portant a terme en el conjunt de l’oferta de programes educatius d’EduCaixa. Una oferta que s’ha transformat per adaptar-se al nou context social i educatiu; així doncs, els projectes presentats pels equips d’alumnes en el marc dels reptes dels programes d’EduCaixa estan sent igualment avaluats i, els 25 millors equips de cada repte participaran en un campus virtual de tres dies.

L’equip d’Anthesis Lavola segueix treballant de la mà d’Educaixa per potenciar l’impacte dels programes educatius i, alhora, per estar al costat dels docents i de l’alumnat participants dels programes d’EduCaixa i aportar-los recursos de qualitat.

La creativitat no es confina

/in /by
Enmig de la crisi sanitària causada per la Covid-19, l’equip d’educació d’Anthesis Lavola estem treballant per seguir aportant valor als nostres clients. Compartim com s’han reorientat alguns dels projectes en els quals col·laborem gràcies a la capacitat d’adaptar-se i la innovació.

Les crisis defineixen moments en què l’ordre establert de les rutines canvia, provocant incerteses i desconcerts però també obrint un espai de temps entre la rutina anterior i la futura que ens permet certa llibertat per poder-nos adaptar a la realitat present. En aquest impàs,

el nostre equip ha respost amb proactivitat, creativitat i rapidesa, i ha comptat amb la bona predisposició i receptivitat dels clients per tirar endavant els projectes en curs, adaptant-los a les noves circumstàncies.

Per això, el nostre gran repte en les darreres setmanes i en les que vindran consisteix a reenfocar els projectes, programes o serveis que portem a terme pels nostres clients. Hem aconseguit seguir oferint propostes de qualitat en temes d’educació ambiental i sostenibilitat de manera no presencial per a les comunitats educatives i la ciutadania en general. Aquestes són algunes de les iniciatives:

Millores en profunditat

Són molts els programes educatius que estan aprofitant la cancel·lació de les activitats presencials per fer una revisió en profunditat de l’oferta. És un moment idoni per poder fer aquesta reflexió implicant a totes les parts integrants dels projectes (qui porta a terme l’activitat, qui la idea, qui la coordina i qui la impulsa) ja que sovint, el ritme del curs escolar no facilitar aturar-se i prendre perspectiva. Els equips educatius dels diferents programes estan fent una anàlisi exhaustiva del conjunt de les activitats per detectar millores i actualitzacions dels continguts o materials.

És el cas de MancoEduca, el programa d’educació ambiental de la MCP (Mancomunitat de la Comarca de Pamplona) on l’equip educatiu comparà amb la participació d’una tècnica de la MCP amb la finalitat de poder fer més operatives les millores que s’identifiquin. El programa ‘Compartim un futur’ de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) també realitzarà aquesta tasca de revisió aplicant la perspectiva de gènere i incorporant el nou pla de residus PREMET25 i el nou Pla clima i energia 2030 de l’AMB.

Docència virtual

De la mateixa manera que les activitats que dissenyem per programes educatius tenen com a objectiu facilitar la descoberta i l’aprenentatge significatiu de l’alumnat durant les visites o tallers, la nova oferta manté la qualitat dels continguts i s’adapta al format virtual, traient profit de les eines digitals.

Tant el programa MancoEduca com la campanya ‘Acierta con la orgánica’ de l’Ajuntament de Madrid han creat respectivament dos Google site com a repositori d’activitats i propostes educatives. Les han organitzades per diferents tipus de públics (alumnat d’infantil, primària i secundària i ciutadania en general), perquè els docents pugui compartir-los amb l’alumnat o bé perquè la ciutadania pugui consultar-los.  Igualment, en el marc de la campanya també s’han produït vídeo-tallers en els quals els equips d’educadores i d’informadores ambientals exposen coneixements rellevants alhora que fan demostracions pràctiques per revelar informacions. Un camí que també exploren els programes ‘Compartim un futur’ i ‘Com funciona Barcelona?’ per adaptar i transformar la seva oferta educativa.

Per una altra banda, el programa pedagògic ‘Coneguem els nostres parcs‘ ha apostat per llençar reptes setmanals a l’alumnat, vehiculat a través dels docents, en els quals els responsables dels diferents parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona demanen descobrir i investigar alguns aspectes dels espais naturals.

Presència a les xarxes

Els projectes aposten per produir continguts específics pels canals de Twitter, Instagram o Facebook, les quals esdevenen una eina fonamental per mantenir i enfortir el contacte amb els públics. S’estan utilitzant per trobar noves maneres d’adreçar-se a seguidors i seguidores i obrir espais d’interacció, generar debat, oferir càpsules informatives, etc. Els xats en directe per Instagram i Twitter són una de les propostes que ofereix la campanya ‘Acierta con la orgánica’, la qual ha convocat cites virtuals setmanals a les xarxes per respondre preguntes en directe als seguidors i seguidores (dimarts, de 17 h a 18 h, a través de Twitter i de 18 h a 19 h, a través d’Instagram). Igualment, la campanya es segueix amb la tasca de sensibilització i informació mitjançant trucades informatives i d’avaluació del sistema de recollida de residus a la ciutadania.

Formació dels equips

Aturar-se per aprendre nous recursos, conèixer noves metodologies educatives i crea sinergies entre equips de persones educadores, és una de les tasques que es portaran a terme en aquest període i que de ben segur seran de gran utilitat per la nostra pràctica diària com a educadores ambientals. El programa MancoEduca ha realitzat una sessió formativa sobre la metodologia aprenentatge per servei adaptada al context del servei comunitari de temàtica ambiental, que portarà a terme l’equip del programa educatiu ‘Com funciona Barcelona?’.

Aquestes són algunes de les accions que actualment s’estan portant a terme com a resposta a la situació de confinament que viu la població. A l’equip d’educació d’Anthesis Lavola se’ns presenten més i nous reptes en les pròximes setmanes per seguir aportant valorar als nostres clients i fer possible una evolució i transformació dels projectes en els que treballem. Malgrat la situació actual, l’educació científica i ambiental per a la sostenibilitat no s’atura i és, de fet, més necessària que mai.

Revolució i solidaritat ‘maker’

/in /by
Sovint les situacions de crisi treuen el millor de cadascú i, enfront l’emergència sanitària causada pel virus Covid-19, la comunitat ‘maker’ i els ateneus de fabricació s’han organitzat per revolucionar la producció industrial de material pel personal sanitari i altres col·lectius. A Anthesis Lavola estem orgullosos de posar-hi el nostre granet de sorra.

Des de la setmana passada els ateneus de fabricació de Barcelona han començat a funcionar com un servei essencial per ajudar a la confecció de suport per a viseres. L’acció va sorgir arran de la iniciativa de professionals de la salut, la ciència, el disseny i l’enginyeria de la comunitat ‘maker’ de fabricar amb les impressores en 3D equips de protecció individual i material sanitari per prevenir el contagi de la Covid-19 i contrarestar la manca d’abastament d’aquests recursos.

Sumant-se a la causa, la Xarxa d’Ateneus de Fabricació (XAF) de Barcelona ha posat a disposició de la comunitat ‘maker’ els equipaments, la maquinària i el personal municipal dels ateneus de fabricació per produir i distribuir dispositius indispensables per evitar el contagi i la propagació del virus. La XAF està formada per cinc equipaments: Ciutat Meridiana, Fàbrica del Sol, les Corts, Gràcia i el Parc Tecnològic. En aquest darrer equipament, Anthesis Lavola hi aporta un equip educatiu especialitzat  que treballa en la conceptualització, desenvolupament i implementació dels programes que s’hi impulsen.

Barcelona Activa, gestora del Parc Tecnològic, ha permès mantenir el servei que Anthesis Lavola porta a terme a l’ateneu del Parc Tecnològic i, ens complau sumar el nostre gra de sorra en aquesta causa solidària que ha posat el potencial de les noves tecnologies, la fabricació digital en 3D i l’esperit emprenedor al servei de l’emergència sanitària causada pel Covid-19.

Per ara s’han començat a fabricar pantalles protectores (es fa tant la visera com el muntatge de la pantalla), però s’està pendent de noves necessitats que vagin sorgint per valorar com es poden cobrir amb els recursos que la fabricació digital proporciona (tall làser, 3D, electrònica, etc.).

L’ateneu del Parc Tecnològic de Barcelona Activa actua com una seu logística i d’operacions per la distribució del material sanitari que es produeix als diferents ateneus de la XAF i, a més, rebrà peces i donacions de materials de particulars i empreses. En els propers dies s’organitzarà l’enviament del material fabricat als llocs que es requereixin. Actualment, el punt més actiu és l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja, implicada des d’un inici amb la iniciativa, i des d’on es procedeix a realitzar el muntatge de les peces, la desinfecció i la distribució cap a hospitals, així com la rebuda de donacions d’impressions d’empreses i particulars.

A més de la XAF i de La Llotja, s’han adherit dos espais addicionals habilitats per a la producción; el Punt Multimèdia – Fab Casa del Mig i el Servei de Prototipatge de Barcelona Activa. En total, s’han posat en marxa 23 impressores en 3D, i hi ha un equip de 20 persones que les gestionen, tant presencialment com telemàticament, i fan funcions de producció, emmagatzematge i distribució.

Més informació aquí.

Consum responsable, model sostenible

/in /by
La commemoració del Dia Mundial de les persones consumidores i del consum responsable se celebra el 15 de març des de l’any 1983 com a reivindicació dels drets de la ciutadania. Tanmateix, la realitat ambiental del planeta ens hauria de fer posar èmfasi en els nostres deures com a persones consumidores i no només en els nostres drets a l’hora de consumir.

Les persones cal que reivindiquem els nostres drets com a consumidores però també hem de prendre consciència dels deures que tenim, també en matèria de consum, per contribuir a un model econòmic, social i productiu més sostenible. I és que el consum responsable és una peça essencial per a garantir un model de desenvolupament sostenible; en aquest sentit, dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que promou l’Organització de Nacional Unides en el marc de l’Agenda 2030, l’objectiu 12 se centra en la producció i el consum responsable per assolir un model de creixement on es té en compte l’impacte econòmic, social i ambiental. Per caminar cap a aquest model de consum, és imprescindible sensibilitzar la ciutadania, educant i facilitant la informació adequada per coresponsabilitzar-la a l’hora de consumir. Una manera de fer-ho és impulsant programes d’educació per la sostenibilitat a través dels quals es donin a conèixer els valors del consum responsable i es promoguin nous hàbits entre les persones per evitar, entre d’altres, problemàtiques com el malbaratament alimentari.

En aquest context, cada vegada són més les administracions implicades en la causa; la Generalitat de Catalunya ha aprovat el 4 de març de 2020 la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya. I també des d’organitzacions i empreses es promouen accions, iniciatives i recursos de consum entesos des del compromís social i ambiental, amb l’objectiu de transformar el model econòmic i de societat. D’aquesta manera, es facilita al conjunt de la ciutadania l’opció d’un producte o servei on es tenen en compte els criteris de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Acompanyar aquestes iniciatives amb programes educatius que facilitin el compromís de la ciutadania amb nous productes i serveis basats en models de consum sostenible és fonamental per normalitzar-ne el seu ús.

  • Programa ‘Compartim un futur’
  • Taller ‘Som gent de profit’
  • Programa ‘El comerç i les escoles’

L’equip de programes per l’educació per la sostenibilitat d’Anthesis Lavola gestiona projectes que giren a l’entorn el consum responsable:

El taller escolar ‘Som gent de profit’ s’ofereix als centres d’ensenyament de Catalunya dins de la campanya “Som Gent de Profit” de l’Agència de Residus de Catalunya contra el malbaratament alimentari, amb l’objectiu de crear consciència per fer un bon aprofitament dels aliments i promoure els hàbits de consum responsable entre l’alumnat d’educació primària i secundària. El programa pedagògic ‘El comerç i les escoles’ de l’Ajuntament de Barcelona ofereix als centres educatius l’oportunitat de conèixer i repensar el comerç de proximitat de Barcelona, afavorint el coneixement de l’entorn cultural, social i històric de la ciutat alhora que es tracten els valors relacionats amb el compromís social, apostant per l’economia local. També des del programa eductiu ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ofereixen activitats sobre la temàtica per a centres de formació reglada i no reglada, i per a la ciutadania. En elles es genera un aprenentatge entorn els valors de consum actiu, crític i responsable i en favor de la sostenibilitat social i ambiental. Anteriorment a aquestes propostes, Anthesis Lavola va dissenyar i conceptualitzar de l’interactiu ‘La compra en joc’ pel Govern d’Andorra. Es tracta d’un joc interactiu en el qual l’alumnat ha de realitzar una compra virtual de productes de diferent tipologia. Durant la compra s’analitzarà el cicle de vida dels productes triats per tal de fomentar la reflexió sobre el seu cost econòmic i ambiental, alhora que s’aporten criteris per fer una compra més responsable i sostenible.

Anthesis Lavola també disposa del taller propi ‘El consumidor responsable’, una activitat de sensibilització per aprendre i valorar els productes tenint en compte criteris ambientals i socials, reflexionant també sobre la problemàtica dels residus i els criteris de comerç just. Aquest taller s’ha portat a terme en diferents ocasions, recentment s’ha realitzat als Mercats del barri de Gràcia de Barcelona.

Des d’Anthesis Lavola es tenen en compte criteris de sostenibilitat a l’hora de dissenyar i produir els materials i recursos educatius que ideem.

Es procura la utilització de materials naturals, ecològics, certificats i/o de proximitat, sempre que sigui possible. Se seleccionen materials fàcilment reciclables i/o reutilitzables en usos posteriors per reduir els residus. També s’eviten els usos innecessaris de recursos, tant a nivell material com de volum i versatilitat i es conceptualitza l’espai pensant en la seva facilitat de transport, muntatge, desmuntatge i posterior emmagatzematge; el que permet una reducció de la seva petjada de carboni. En són exemples el disseny de l’activitat tinkering pel centre Bee Happy. Casa de les abelles, les exposicions sobre canvi climàtic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els materials de l’activitat itinerant del programa educatiu Fungastic o els materials del taller propi Lluc el Samaruc, entre d’altres.