L’educació ambiental en temps de pandèmia

/in /by
Som a les portes d’acabar un any inèdit en el qual, per portar a terme la nostra tasca educativa no hem pogut estar físicament a prop dels públics als quals ens dirigim. Això ens ha obligat i motivat a transformar i adaptar les solucions, recursos i serveis que oferim als clients per seguir aportant-los valor. Què ens emportem, d’aquest any?

Les paraules ‘resiliència’ i ‘innovació’ han format part del dia a dia de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola. Si bé la nostra pràctica educativa sempre ha apostat per aportar solucions creatives que estiguin alineades amb les tendències pedagògiques més punteres, en temps de pandèmia ‘hem evolucionat de manera estrepitosa per donar resposta a les noves necessitats dels clients i dels públics. Fins ara, utilitzàvem la tecnologia tímidament, perquè els usuaris finals no estaven preparats; ara hi estem abocats’, com reflexiona la Núria Solé, responsable de la solució de programes educatius. I afegeix que s’han obert noves maneres d’apropar-se i de treballar amb la comunitat educativa la qual ha integrat, finalment, el món digital en el seu ADN; ‘La digitalització pot oferir moltes possibilitats per seguir educant i és molt interessant per tot el que ens ofereix. La hibridació del món presencial i el digital podem arribar molt més enllà; podem ampliar, complementar i millorar la tasca que fèiem presencialment’.

Cal incorporar els avantatges que aporta la digitalització a la nostra tasca educativa i la normalització i acceptació de les propostes en línia entre la comunitat educativa i el públic general per aportar més valorar a l’aprenentatge.

En la taula rodona virtual ‘Com ajudar a l’escola des de fora de l’escola?’ que el passat juny vam organitzar des d’Anthesis Lavola, les interversions de Coral Regí, directora de l’escola Virolai de Barcelona, ja van apuntar la reflexió sobre com totes les activitats interactives i gamificades en línia que es van crear per acompanyar als centres educatius com a recurs d’aprenentatge i a la ciutadania com a propostes d’oci quan no es podia sortir del domicili, podrien conviure. I és que l’escenari que ha anat perfilant-se en el desconfinament i les noves onades de la COVID-19 és que la presencialitat i el distanciament físic forçosament han de coexistir i que fluctuen segons les necessitats sanitàries de cada moment.

En aquest sentit, la Berta Segura, com a educadora ambiental remarca la promoció de les eines digitals entre els equips a partir de formacions internes per desenvolupar nous recursos en línia i conèixer noves eines digitals de participació. El seu ús ha suposat una manera d’apropar entorns naturals a persones que no poden viure’ls en primera persona, ja sigui pel seu lloc de residència, les seves circumstàncies personals, etc. En aquest sentit, moltes de les activitats i xerrades que s’han promocionat en format digital durant el confiament, han pogut arribar a moltes més persones usuàries que, d’altra manera, no haurien pogut gaudir-ne.

Destaquem el compromís dels clients per seguir apostant per l’educació ambiental en temps de pandèmia, tant per la vocació de servei a la ciutadania com per l’acompanyament als docents en temps d’incertesa.

Cal doncs aprofitar i incorporar els avantatges que aporta la digitalització a la nostra tasca educativa i la normalització i acceptació de les propostes en línia entre la comunitat educativa i el públic general, per enriquir, ampliar i aportar més valorar a l’aprenentatge. Un aprenentatge que, fonamentalment i en essència, totes les persones de l’equip remarquen que ha de poder seguir sent presencial per viure el gaudi i l’experiència que aporta la participació en un taller manipulatiu o en una visita de descoberta de l’entorn natural.

En aquest sentit, l’Anna Giraldés i el Roger Cardellach, que coordinen programes d’educació ambiental, apunten la importància de recuperar el material didàctic i pedagògic que es posa a l’abast dels infants de manera sensorial i manipulativa. Si bé hi ha recursos digitals que propicien la interacció i la motivació per part de l’alumnat, l’aprenentatge vivencial i sensorial basat en l’observació, l’escolta i la manipulació d’objectes i recursos, és més perdurable a llarg termini. Com també ho és el fet que una persona educadora ambiental experta pugui compartir els seus coneixements en el context d’una activitat presencial, creant un vincle afectiu i empàtic amb el públic.

Així ho reafirma l’Alba Bonàs, responsable de la solució de consultoria educativa al dir que ‘l’essència de l’educació són les persones, i les persones ens relacionem millor amb tots els sentits’. I, en aquesta mateixa línia, la Tais Vidal a partir de la seva experiència com coordinadora de campanyes de sensibilització té clar que per aconseguir una millor sensibilització en les campanyes ‘cal mantenir el contacte presencial entre els equips de persones informadores del carrer i la ciutadania, ja que en aquest cas, a més, representen un fil de comunicació entre la població i l’administració o els clients que les impulsen’.

I, precisament en referència als clients, cal destacar el seu compromís per seguir apostant per l’educació ambiental en temps de pandèmia, tant per la vocació de servei a la ciutadania com per l’acompanyament als docents en temps d’incertesa. Gran part de la transformació de programes educatius i activitats de museus i centres ha sigut possible gràcies l’aposta que els clients han fet per dissenyar noves activitats en línia. En aquest sentit, l’equip d’educació es complau de l’empatia i la confiança dels clients amb els quals s’ha treballat de la mà, un fet que ha reforçat els vincles. Una mostra és la bona acollida que va tenir el cicle de webinars especialitzats que va impulsar Anthesis Lavola per seguir teixint complicitats amb les relacions amb els clients.

Per aprofundir en les reflexions de la pràctica educativa durant la pandèmia, en aquest podcast (en anglès) podeu escoltar a Marta Lacruz, Directora de Desenvolupament i responsable d’Educació d’Anthesis Lavola.

Accions d’impacte per a la prevenció de residus

/in /by
La Campanya informativa de l’Emergència Climàtica i la salut de les persones en relació a la neteja i gestió correcta dels residus que es porta a terme des de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha sumat a les accions de la Setmana Europea de Prevenció de Residus 2020. Per l’ocasió s’ha produït un vídeo per les xarxes socials i s’ha programat un webinar; expliquem el resultat de les accions.

Entre el 21 i el 29 de novembre es va celebrar la Setmana Europea de Prevenció de Residus, una cita anual a la qual l’Ajuntament de Barcelona va sumar-se amb un seguit d’activitats per evidenciar d’una manera pedagògica l’impacte dels residus que es generen habitualment en les llars. Entre les diferents propostes, i en el marc de la ‘Campanya informativa de l’Emergència Climàtica i la salut de les persones en relació a la neteja i gestió correcta dels residus’ que es porta a terme al llarg del tot l’any 2020, l’equip d’Anthesis Lavola que coordina el projecte ha conceptualitzat, dissenyat i portat a terme dues accions notòries de sensibilització en col·laboració amb l’Ajuntament.

Es tracta d’accions que tenen un missatge comú; avançar cap el residu zero a la ciutat de Barcelona, i s’han ideat perquè tinguin una correlació entre elles. Les propostes estan adaptades a la realitat sanitària actual i estan concebudes per poder-se difondre i viralitzar a traves de canals digitals.

  • L’autòpsia de residus

Què llencen els barcelonins i barcelonines al contenidor de rebuig? Per esbrinar-ho, s’ha proposat a tres persones conegudes pel públic i alhora compromeses amb la sostenibilitat que realitzessin una autòpsia de residus obrint tres bosses de brossa del contenidor rebuig. Es tracta d’una acció dirigia a tota la ciutadania que té per objectiu difondre el concepte residu zero entre el gran públic fent èmfasi en la prevenció i en la separació de redius, i fer una crida a la corresponsabilitat ciutadana.

Els protagonistes han sigut la cuinera Ada Parellada, el meteoròleg Francesc Mauri i la instagramer i activista ambiental Carlota Bruna. Per realitzar l’acció han seguit la metodologia de @Rezerocat i a més de separar els residus per les quatre categories establertes (Evitables, Compostables, Reciclables i Rebuig) també els han diferenciat segons el tipus de residu: rebuig, matèria orgànica, paper i cartró, envasos lleugers i vidre. Aquesta caracterització dels residus mostra, per una banda, com moltes d’aquestes deixalles podrien ser reaprofitades per a una nova vida permet i, per altra banda, permet estimar les emissions de gasos d’efecte hivernacle que es podrien evitar separant correctament els residus.

Fruit de l’acció s’han produït cinc peces audiovisuals que s’han llençat a les xarxes socials per tal de tenir major repercussió i impacte viral. Els resultats de l’autòpsia es pot veure en aquest vídeo i aquí pots veure l’experiment amb els tres protagonistes.

  • Taula rodona virtual “Barcelona, Residu Zero: actuem contra l’emergència climàtica a través de la prevenció, el reciclatge i l’economia circular”

El dijous 26 de novembre va tenir lloc un webinar en el qual es va parlar sobre l’impacte dels residus que generem a la ciutat, i es van compartir els avenços i els reptes de l’Estratègia Residu Zero com a eina indispensable per contribuir a l’ús eficient dels recursos i a la reducció de les emissions. El punt de partida de les intervencions serà una selecció de residus que s’han trobat en l’autòpsia.

Per la sessió es va comptar amb la intervenció d’Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica per parlar de l’Estratègia Residu Zero de Barcelona i dels nous models de recollida de residus en el context de la Declaració d’emergència climàtica. En la taula rodona, moderada pel periodista i activista climàtic Bruno Sokolowicz, hi van participar Rosa García, directora general de la Fundació Rezero, Núria Nubiola, fundadora de l’empresa de moda circular Back to Eco – Infinit Denim; i Laura Talens, investigadora de l’ICTA-UAB especialitzada en gestió de recursos per a una economia circular. Algunes de les principals reflexions de la sessió van ser: la necessitat d’explorar i implantar nous models de recollida més individualitzats deixant enrere la idea de disposar dels contenidors sempre a l’abast, la dificultat de reciclatge que actualment suposen els residus tecnològics i el gran volum que se’n genera i la importància de fomentar un consum conscient entre les persones consumidores per passar a comprar serveis enlloc de productes. Finalment es va donar a conèixer l’experiència d’una empresa que treballa amb l’economia circular i que contribueix a reduir la petjada dels residus tèxtils, estalviant materials i reduint les emissions de CO2.

A més d’aquestes dues accions, durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus, un equip d’informadors d’Anthesis Lavola ha acompanyat la campanya ‘Aquí comença el mar’. L’acció vol conscienciar sobre la gran quantitat de residus que arriben al mar a través del embornals dels barris de Barcelona i que provoquen efectes nocius al medi marí. L’equip de persones informadores es situen al costat dels embornals per sensibilitzar a la ciutadania sobre aquesta problemàtica, la qual ve reforçada per plaques informatives que s’han col·locat a un centenar d’embornals amb el missatge:  “Aquí comença el mar. No hi llencis res”. 

Fomentant el pensament crític de l’alumnat

/in /by
A inicis de novembre la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) va posar en marxa el projecte educatiu Caçadors de Mites, en el qual es repta a l’alumnat a desentranyar mites i creences quotidianes realitzant una investigació científica. Des Anthesis Lavola som adjudicataris de la coordinació i execució de el projecte.

És possible menjar-se un aliment que hagi estat a terra menys de cinc segons per què no ha entrat en contacte amb microorganismes? Quina atribució científica tenen les prediccions astrològiques? És real que les vitamines dels sucs desapareixen si no les consumim ràpid?

Aquests són alguns dels interrogants que el projecte Cazadores de Mitos proposa perquè l’alumnat de 2n i 3r d’ESO investigui sobre la seva veracitat. Els interrogants parteixen de mites o creences quotidianes i es plantegen en forma de reptes perquè l’alumnat participi de forma activa en la seva corroboració. Els reptes, de diferents temàtiques, s’han adequat a el currículum escolar d’Educació Secundària i permeten treballar la competència científica i tecnològica de l’alumnat.

Els docents que vulguin inscriure’s al projecte hauran de formar equips d’entre tres i quatre alumnes, triar un dels reptes proposats o bé proposar un altre, i resoldre’l al llarg del curs aplicant dues eines clau: el pensament crític i el mètode científic. Mitjançant aquesta proposta educativa, FECYT busca generar coneixement científic, fomentar el pensament crític dels participants i popularitzar el mètode científic.

Aportem la nostra experiència educativa capacitant a la joventut en matèria científica i fomentat el seu pensament crític.

Per protar a terme la investigació, els participants compten amb l’assessorament dels entrenadors, un paper que exerceix l’equip d’educació de Anthesis Lavola. Des de la nostra experiència en acompanyament pedagògic a centres educatius i la nostra trajectòria en la divulgació de coneixements de temàtica científica, prestem suport al professorat per desenvolupar els reptes. És una tasca personalitzada i adaptada a les necessitats específiques de cada docent, alumnat i repte triat. En paral·lel també s’han elaborat guies docents de cada repte per donar suport a la posada en marxa i el desenvolupament de la investigació. A més, des Anthesis Lavola també es realitza la gestió de les inscripcions i s’elaboren continguts per a la difusió de el projecte a les xarxes socials.

El llançament de el projecte està tenint una molt bona acollida per part dels centres educatius i, des de l’obertura de les inscripcions ja són més de 200 docents que, juntament amb els seus estudiants, s’han convertit en caçadors de mites. A aquesta modalitat de participació mitjançant els reptes se li sumarà, el proper curs 2021-22, la possibilitat de realitzar dos tallers presencials, un d’ells dissenyat per investigadors de Laboratori de Psicologia Experimental de la Universitat de Deusto i l’altre per part de l’equip de Anthesis Lavola. Podran sol·licitar la realització dels tallers dels centres educatius de diferents ciutats del territori espanyol.

Per a l’equip, ser part de ‘Cazadores de Mitos’ representa una gran oportunitat, tant pel que suposa la col·laboració amb FECTY, un nou client i referent per a Anthesis Lavola, com per a la satisfacció d’aportar la nostra experiència educativa capacitant a la joventut en matèria científica i fomentat el seu pensament crític.