L’educació ambiental en temps de pandèmia

/in /by
Som a les portes d’acabar un any inèdit en el qual, per portar a terme la nostra tasca educativa no hem pogut estar físicament a prop dels públics als quals ens dirigim. Això ens ha obligat i motivat a transformar i adaptar les solucions, recursos i serveis que oferim als clients per seguir aportant-los valor. Què ens emportem, d’aquest any?

Les paraules ‘resiliència’ i ‘innovació’ han format part del dia a dia de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola. Si bé la nostra pràctica educativa sempre ha apostat per aportar solucions creatives que estiguin alineades amb les tendències pedagògiques més punteres, en temps de pandèmia ‘hem evolucionat de manera estrepitosa per donar resposta a les noves necessitats dels clients i dels públics. Fins ara, utilitzàvem la tecnologia tímidament, perquè els usuaris finals no estaven preparats; ara hi estem abocats’, com reflexiona la Núria Solé, responsable de la solució de programes educatius. I afegeix que s’han obert noves maneres d’apropar-se i de treballar amb la comunitat educativa la qual ha integrat, finalment, el món digital en el seu ADN; ‘La digitalització pot oferir moltes possibilitats per seguir educant i és molt interessant per tot el que ens ofereix. La hibridació del món presencial i el digital podem arribar molt més enllà; podem ampliar, complementar i millorar la tasca que fèiem presencialment’.

Cal incorporar els avantatges que aporta la digitalització a la nostra tasca educativa i la normalització i acceptació de les propostes en línia entre la comunitat educativa i el públic general per aportar més valorar a l’aprenentatge.

En la taula rodona virtual ‘Com ajudar a l’escola des de fora de l’escola?’ que el passat juny vam organitzar des d’Anthesis Lavola, les interversions de Coral Regí, directora de l’escola Virolai de Barcelona, ja van apuntar la reflexió sobre com totes les activitats interactives i gamificades en línia que es van crear per acompanyar als centres educatius com a recurs d’aprenentatge i a la ciutadania com a propostes d’oci quan no es podia sortir del domicili, podrien conviure. I és que l’escenari que ha anat perfilant-se en el desconfinament i les noves onades de la COVID-19 és que la presencialitat i el distanciament físic forçosament han de coexistir i que fluctuen segons les necessitats sanitàries de cada moment.

En aquest sentit, la Berta Segura, com a educadora ambiental remarca la promoció de les eines digitals entre els equips a partir de formacions internes per desenvolupar nous recursos en línia i conèixer noves eines digitals de participació. El seu ús ha suposat una manera d’apropar entorns naturals a persones que no poden viure’ls en primera persona, ja sigui pel seu lloc de residència, les seves circumstàncies personals, etc. En aquest sentit, moltes de les activitats i xerrades que s’han promocionat en format digital durant el confiament, han pogut arribar a moltes més persones usuàries que, d’altra manera, no haurien pogut gaudir-ne.

Destaquem el compromís dels clients per seguir apostant per l’educació ambiental en temps de pandèmia, tant per la vocació de servei a la ciutadania com per l’acompanyament als docents en temps d’incertesa.

Cal doncs aprofitar i incorporar els avantatges que aporta la digitalització a la nostra tasca educativa i la normalització i acceptació de les propostes en línia entre la comunitat educativa i el públic general, per enriquir, ampliar i aportar més valorar a l’aprenentatge. Un aprenentatge que, fonamentalment i en essència, totes les persones de l’equip remarquen que ha de poder seguir sent presencial per viure el gaudi i l’experiència que aporta la participació en un taller manipulatiu o en una visita de descoberta de l’entorn natural.

En aquest sentit, l’Anna Giraldés i el Roger Cardellach, que coordinen programes d’educació ambiental, apunten la importància de recuperar el material didàctic i pedagògic que es posa a l’abast dels infants de manera sensorial i manipulativa. Si bé hi ha recursos digitals que propicien la interacció i la motivació per part de l’alumnat, l’aprenentatge vivencial i sensorial basat en l’observació, l’escolta i la manipulació d’objectes i recursos, és més perdurable a llarg termini. Com també ho és el fet que una persona educadora ambiental experta pugui compartir els seus coneixements en el context d’una activitat presencial, creant un vincle afectiu i empàtic amb el públic.

Així ho reafirma l’Alba Bonàs, responsable de la solució de consultoria educativa al dir que ‘l’essència de l’educació són les persones, i les persones ens relacionem millor amb tots els sentits’. I, en aquesta mateixa línia, la Tais Vidal a partir de la seva experiència com coordinadora de campanyes de sensibilització té clar que per aconseguir una millor sensibilització en les campanyes ‘cal mantenir el contacte presencial entre els equips de persones informadores del carrer i la ciutadania, ja que en aquest cas, a més, representen un fil de comunicació entre la població i l’administració o els clients que les impulsen’.

I, precisament en referència als clients, cal destacar el seu compromís per seguir apostant per l’educació ambiental en temps de pandèmia, tant per la vocació de servei a la ciutadania com per l’acompanyament als docents en temps d’incertesa. Gran part de la transformació de programes educatius i activitats de museus i centres ha sigut possible gràcies l’aposta que els clients han fet per dissenyar noves activitats en línia. En aquest sentit, l’equip d’educació es complau de l’empatia i la confiança dels clients amb els quals s’ha treballat de la mà, un fet que ha reforçat els vincles. Una mostra és la bona acollida que va tenir el cicle de webinars especialitzats que va impulsar Anthesis Lavola per seguir teixint complicitats amb les relacions amb els clients.

Per aprofundir en les reflexions de la pràctica educativa durant la pandèmia, en aquest podcast (en anglès) podeu escoltar a Marta Lacruz, Directora de Desenvolupament i responsable d’Educació d’Anthesis Lavola.

Accions d’impacte per a la prevenció de residus

/in /by
La Campanya informativa de l’Emergència Climàtica i la salut de les persones en relació a la neteja i gestió correcta dels residus que es porta a terme des de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha sumat a les accions de la Setmana Europea de Prevenció de Residus 2020. Per l’ocasió s’ha produït un vídeo per les xarxes socials i s’ha programat un webinar; expliquem el resultat de les accions.

Entre el 21 i el 29 de novembre es va celebrar la Setmana Europea de Prevenció de Residus, una cita anual a la qual l’Ajuntament de Barcelona va sumar-se amb un seguit d’activitats per evidenciar d’una manera pedagògica l’impacte dels residus que es generen habitualment en les llars. Entre les diferents propostes, i en el marc de la ‘Campanya informativa de l’Emergència Climàtica i la salut de les persones en relació a la neteja i gestió correcta dels residus’ que es porta a terme al llarg del tot l’any 2020, l’equip d’Anthesis Lavola que coordina el projecte ha conceptualitzat, dissenyat i portat a terme dues accions notòries de sensibilització en col·laboració amb l’Ajuntament.

Es tracta d’accions que tenen un missatge comú; avançar cap el residu zero a la ciutat de Barcelona, i s’han ideat perquè tinguin una correlació entre elles. Les propostes estan adaptades a la realitat sanitària actual i estan concebudes per poder-se difondre i viralitzar a traves de canals digitals.

  • L’autòpsia de residus

Què llencen els barcelonins i barcelonines al contenidor de rebuig? Per esbrinar-ho, s’ha proposat a tres persones conegudes pel públic i alhora compromeses amb la sostenibilitat que realitzessin una autòpsia de residus obrint tres bosses de brossa del contenidor rebuig. Es tracta d’una acció dirigia a tota la ciutadania que té per objectiu difondre el concepte residu zero entre el gran públic fent èmfasi en la prevenció i en la separació de redius, i fer una crida a la corresponsabilitat ciutadana.

Els protagonistes han sigut la cuinera Ada Parellada, el meteoròleg Francesc Mauri i la instagramer i activista ambiental Carlota Bruna. Per realitzar l’acció han seguit la metodologia de @Rezerocat i a més de separar els residus per les quatre categories establertes (Evitables, Compostables, Reciclables i Rebuig) també els han diferenciat segons el tipus de residu: rebuig, matèria orgànica, paper i cartró, envasos lleugers i vidre. Aquesta caracterització dels residus mostra, per una banda, com moltes d’aquestes deixalles podrien ser reaprofitades per a una nova vida permet i, per altra banda, permet estimar les emissions de gasos d’efecte hivernacle que es podrien evitar separant correctament els residus.

Fruit de l’acció s’han produït cinc peces audiovisuals que s’han llençat a les xarxes socials per tal de tenir major repercussió i impacte viral. Els resultats de l’autòpsia es pot veure en aquest vídeo i aquí pots veure l’experiment amb els tres protagonistes.

  • Taula rodona virtual “Barcelona, Residu Zero: actuem contra l’emergència climàtica a través de la prevenció, el reciclatge i l’economia circular”

El dijous 26 de novembre va tenir lloc un webinar en el qual es va parlar sobre l’impacte dels residus que generem a la ciutat, i es van compartir els avenços i els reptes de l’Estratègia Residu Zero com a eina indispensable per contribuir a l’ús eficient dels recursos i a la reducció de les emissions. El punt de partida de les intervencions serà una selecció de residus que s’han trobat en l’autòpsia.

Per la sessió es va comptar amb la intervenció d’Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica per parlar de l’Estratègia Residu Zero de Barcelona i dels nous models de recollida de residus en el context de la Declaració d’emergència climàtica. En la taula rodona, moderada pel periodista i activista climàtic Bruno Sokolowicz, hi van participar Rosa García, directora general de la Fundació Rezero, Núria Nubiola, fundadora de l’empresa de moda circular Back to Eco – Infinit Denim; i Laura Talens, investigadora de l’ICTA-UAB especialitzada en gestió de recursos per a una economia circular. Algunes de les principals reflexions de la sessió van ser: la necessitat d’explorar i implantar nous models de recollida més individualitzats deixant enrere la idea de disposar dels contenidors sempre a l’abast, la dificultat de reciclatge que actualment suposen els residus tecnològics i el gran volum que se’n genera i la importància de fomentar un consum conscient entre les persones consumidores per passar a comprar serveis enlloc de productes. Finalment es va donar a conèixer l’experiència d’una empresa que treballa amb l’economia circular i que contribueix a reduir la petjada dels residus tèxtils, estalviant materials i reduint les emissions de CO2.

A més d’aquestes dues accions, durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus, un equip d’informadors d’Anthesis Lavola ha acompanyat la campanya ‘Aquí comença el mar’. L’acció vol conscienciar sobre la gran quantitat de residus que arriben al mar a través del embornals dels barris de Barcelona i que provoquen efectes nocius al medi marí. L’equip de persones informadores es situen al costat dels embornals per sensibilitzar a la ciutadania sobre aquesta problemàtica, la qual ve reforçada per plaques informatives que s’han col·locat a un centenar d’embornals amb el missatge:  “Aquí comença el mar. No hi llencis res”. 

Fomentant el pensament crític de l’alumnat

/in /by
A inicis de novembre la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) va posar en marxa el projecte educatiu Caçadors de Mites, en el qual es repta a l’alumnat a desentranyar mites i creences quotidianes realitzant una investigació científica. Des Anthesis Lavola som adjudicataris de la coordinació i execució de el projecte.

És possible menjar-se un aliment que hagi estat a terra menys de cinc segons per què no ha entrat en contacte amb microorganismes? Quina atribució científica tenen les prediccions astrològiques? És real que les vitamines dels sucs desapareixen si no les consumim ràpid?

Aquests són alguns dels interrogants que el projecte Cazadores de Mitos proposa perquè l’alumnat de 2n i 3r d’ESO investigui sobre la seva veracitat. Els interrogants parteixen de mites o creences quotidianes i es plantegen en forma de reptes perquè l’alumnat participi de forma activa en la seva corroboració. Els reptes, de diferents temàtiques, s’han adequat a el currículum escolar d’Educació Secundària i permeten treballar la competència científica i tecnològica de l’alumnat.

Els docents que vulguin inscriure’s al projecte hauran de formar equips d’entre tres i quatre alumnes, triar un dels reptes proposats o bé proposar un altre, i resoldre’l al llarg del curs aplicant dues eines clau: el pensament crític i el mètode científic. Mitjançant aquesta proposta educativa, FECYT busca generar coneixement científic, fomentar el pensament crític dels participants i popularitzar el mètode científic.

Aportem la nostra experiència educativa capacitant a la joventut en matèria científica i fomentat el seu pensament crític.

Per protar a terme la investigació, els participants compten amb l’assessorament dels entrenadors, un paper que exerceix l’equip d’educació de Anthesis Lavola. Des de la nostra experiència en acompanyament pedagògic a centres educatius i la nostra trajectòria en la divulgació de coneixements de temàtica científica, prestem suport al professorat per desenvolupar els reptes. És una tasca personalitzada i adaptada a les necessitats específiques de cada docent, alumnat i repte triat. En paral·lel també s’han elaborat guies docents de cada repte per donar suport a la posada en marxa i el desenvolupament de la investigació. A més, des Anthesis Lavola també es realitza la gestió de les inscripcions i s’elaboren continguts per a la difusió de el projecte a les xarxes socials.

El llançament de el projecte està tenint una molt bona acollida per part dels centres educatius i, des de l’obertura de les inscripcions ja són més de 200 docents que, juntament amb els seus estudiants, s’han convertit en caçadors de mites. A aquesta modalitat de participació mitjançant els reptes se li sumarà, el proper curs 2021-22, la possibilitat de realitzar dos tallers presencials, un d’ells dissenyat per investigadors de Laboratori de Psicologia Experimental de la Universitat de Deusto i l’altre per part de l’equip de Anthesis Lavola. Podran sol·licitar la realització dels tallers dels centres educatius de diferents ciutats del territori espanyol.

Per a l’equip, ser part de ‘Cazadores de Mitos’ representa una gran oportunitat, tant pel que suposa la col·laboració amb FECTY, un nou client i referent per a Anthesis Lavola, com per a la satisfacció d’aportar la nostra experiència educativa capacitant a la joventut en matèria científica i fomentat el seu pensament crític.

L’oportunitat educativa dels refugis climàtics

/in /by
Durant el mes de novembre l’equip d’educació d’Anthesis Lavola conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona ha portat a terme seminaris de formació per capacitar el professorat dels centres educatius de Barcelona que formen part del projecte d’adaptació dels centres educatius com a refugis climàtics.

Des de l’Ajuntament de Barcelona, amb el compromís de fer front al canvi climàtic i preparar a la ciutat per les seves conseqüències, està desplegant el projecte “Adaptar les escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris”; un programa de la Comissió Europea que rep el finançament del Urban Innovation Action (UIA). En el marc del projecte s’han realitzat intervencions a onze escoles de Barcelona que havien estat identificades com a espais vulnerables a la calor i que ara s’han convertit en refugis climàtics oberts a tota la ciutadania, a partir de la implementació de mesures que introdueixen vegetació, espais d’ombra, punts d’aigua i sistemes de ventilació i proteccions solars als edificis. Aquestes actuacions s’han portat a terme durant l’estiu del 2020 en els diferents centres educatius.

El projecte va iniciar-se el 2019 i des d’aquest curs s’hi ha sumat l’equip d’educació d’Anthesis Lavola per portar a terme l’acompanyament participatiu i pedagògic. Una part de la nostra tasca consisteix en la realització de dos seminaris de formació en línia per capacitar als docents dels onze centres educatius implicats en el projecte. Cada seminari es composa de diferents sessions i durant el mes de novembre s’han desenvolupat les corresponents a un dels dos seminaris.

La primera de les sessions es va plantejar com una posada en comú de l’estat en el que es troba el projecte i va comptar amb la participació del meteoròleg Tomàs Molina per tal de divulgar i actualitzar coneixements sobre el canvi climàtic. En la segona sessió es va treballar com els docents poden fer un aprofitament pedagògic de les actuacions realitzades en els centres educatius per tal d’enriquir l’aprenentatge de l’alumnat. La tercera de les sessions va aportar recursos perquè els centres educatius s’apropiïn del projecte i puguin comunicar internament i externament com s’està desenvolupant. En aquest cas es va comptar amb l’especialista en comunicació de la sostenibilitat, Susanna Méndez.

En paral·lel s’estan programant i dissenyant sessions participatives amb cadascun dels onze centres educatius per tal de recollir les valoracions i propostes sobre les intervencions realitzades a les escoles. Les sessions s’ofereixen tant de manera virtual com presencial. Per dissenyar-les, l’equip d’educació hem aportat l’expertesa en dinamització de processos participatius i en capacitació de diferents públics basada, en gran part, en la metodologia pròpia Meetfulness, així com les eines i recursos de plataformes de treball col·laboratiu en línia per tal de motivar la interacció.

A més d’aquestes accions, el projecte també contempla el disseny i l’elaboració dels continguts per una maleta pedagògica amb material didàctic i la seva producció, per acompanyar a les escoles en l’adaptació al canvi climàtic, la realització de tallers a mida pels centres educatius implicats que ho sol·licitin i el disseny, redacció i producció d’una guia pedagògica sobre el canvi climàtic.

El projecte està impulsat per l’àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona, Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCASA), l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), ICTA-UAB, l’Institut de Salut Global de Barcelona i l’escola Vila Olímpica. Per l’equip d’educació d’Anthesis Lavola la participació en aquest projecte respon a la nostra voluntat educativa d’aportar una transformació real envers la cultura de la sostenibilitat i l’apoderament de la ciutadania, en aquest cas la comunitat educativa i l’alumnat, per tal de conèixer, entendre i poder fer front als reptes del canvi climàtic.

Formació ambiental per a persones voluntàries

/in /by
El dimecres 11 de novembre portem a terme una nova sessió de formació sobre sostenibilitat i bones pràctiques ambientals amb els Voluntaris de ‘la Caixa’. És la sisena sessió que realitzem durant el 2020 i es desenvolupa de manera telemàtica aplicant dinàmiques interactives.

L’Associació de Voluntaris de ‘la Caixa’ ha confiat en l’equip educatiu d’Anthesis Lavola per portar a terme un seguit de sessions de formació sobre sostenibilitat i bones pràctiques ambientals i que s’adrecen a persones que formen part del Programa de Voluntariat de CaixaBank.

A través d’aquestes formacions les persones assistents aprenen els aspectes ambientals de la sostenibilitat i poden entendre què és el medi ambient i quin paper tenim en relació amb ell, fent també al·lusió als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). També coneixen i reflexionen sobre les problemàtiques ambientals més rellevants en l’actualitat com ara el canvi climàtic, la contaminació atmosfèrica, l’explotació dels recursos naturals o la gestió dels residus, entre d’altres.  A més, es descobreixen bones pràctiques en relació amb el medi ambient que afavoreixen la sostenibilitat de les activitats que organitzen o en les que participen com a voluntaris i que, alhora, poden aplicar en el seu dia a dia. Es proposen accions concretes de mitigació del canvi climàtic com ara l’estalvi energètic, la mobilitat sostenible, el reciclatge, la reducció de residus, l’economia circular, el consum responsable, etc., per apoderar a les persones voluntàries a ser un motor del canvi envers un model sostenible. 

Al llarg de l’any 2020 s’han programat sis sessions formatives conduïdes per una persona experta en educació ambiental de l’equip d’Anthesis Lavola. La primera sessió es va portar a terme de manera presencial i va tenir lloc a Barcelona. Les següents, però, arran de la crisi sanitària causada per la COVID-19, es desenvolupen en format telemàtic. Això ha comportat l’adaptació de les sessions al context d’una plataforma de videotrucada, adequant les dinàmiques participatives de la sessió presencial a l’entorn digital procurant mantenir la participació i la interacció de les persones assistents. Durant la sessió es realitzen breus quiz amb dades d’impacte sobre sostenibilitat, es comparteixen informacions i recursos d’interès com ara com el càlcul de la petjada de carboni o com la consulta de la qualitat de l’aire de les ciutats. També s’utilitza l’eina col·laborativa padlet en la cloenda per tal que totes les persones participants puguin escriure els seus compromisos ambientals.

Aquest projecte representa per l’equip una l’oportunitat per compartir amb altres persones un moment de reflexió sobre com estem construint i contribuint a un model de desenvolupament sostenible. Des d’Anthesis Lavola, aportem l’expertesa en l’educació ambiental i en el desenvolupament i dinamització d’activitats educatives i formatives, alhora que apliquem recursos en línia per donar resposta a les necessitats actuals. Si t’interessa participar en aquestes formacions, consulta com formar part de Voluntaris de “la Caixa” a www.voluntarislacaixa.org.

Generar valor en l’experiència del públic

/in /by
Des de les solucions educatives d’Anthesis Lavola treballem per oferir a les diferents tipologies de públics i de persones usuàries, productes i serveis que els hi aportin una satisfacció tant en l’aprenentatge i sensibilització de nous coneixements ambientals com en l’experiència en si mateixa. Posar-se a la pell dels públics, és essencial per aconseguir-ho.

El procés de disseny i d’avaluació de serveis, productes o activitats és fonamental per aportar innovació i identificar millores en les experiències que viuen les persones que en fan ús o hi participen. Una de les eines que permet fer aquesta anàlisi és el costumer journey map, amb el qual es fa l’exercici de posar-se a la pell d’una persona usuària tipus i plasmar en un mapa conceptual les diferents etapes, interaccions o punts de contacte que experimenta durant la realització d’una activitat o servei. D’aquesta manera s’analitza des del punt de vista de l’usuari com és el ‘viatge’ pels diferents estadis, avaluant quins són els graus de satisfacció que li aporta a cada moment l’experiència que està realitzant.

L’enfocament que permet fer aquesta eina és clau, ja que posa a les persones usuàries o participants en el centre de l’experiència, facilitant que qui ha de concebre, avaluar o innovar una proposta de servei, producte o activitat, tingui la perspectiva d’aquella persona que n’acabarà gaudint i pugui detectar aspectes que d’altra manera passarien inadvertits.

Per exemple, en una visita guiada a un museu de ciència, una persona participant en l’activitat comença el seu ‘viatge’ en el moment en què arriba a l’equipament: com troba les indicacions adequades, com se li dona la benvinguda o com es presenta l’activitat per part de l’equip educatiu, són elements fonamentals a tenir en compte en aquest anàlisi. I espacialment arran de la nova normalitat, la qual implica l’adopció de noves mesures i pautes de comportament i interacció que poden condicionar el conjunt de l’experiència. Amb aquesta eina d’anàlisi també se’ns permet posar el focus en l’avaluació dels diferents punts del recorregut d’una visita i en el desenvolupament de l’activitat (si es permet interactuar amb materials o elements expositius, si hi ha participació activa del públic, etc.), per identificar si existeixen aspectes que poden millorar-se i que li aportin més valor al conjunt de l’experiència.

En el context sanitari actual que vivim, gran part de l’oferta d’activitats i experiències per públics s’ha transformat i adaptat als nous canals telemàtics. Els diferents equips d’educació d’Anthesis Lavola hem dissenyat noves activitats i propostes innovadores per a portar-se a terme en línia. És el cas d’El Centre de la Platja de l’Ajuntament de Barcelona que, per la cloenda de la temporada d’estiu, ha programat una sèrie d’activitats que es porten a terme a través de plataformes de videotrucada. Aquest nou canal per a realitzar activitats i oferir experiències d’aprenentatge i d’oci als diferents públics, suposa un nou disseny i avaluació dels graus de satisfacció durant les experiències. Posar-se a la pell de les persones participants per experimentar com es desenvolupen les activitats en línia, com són els processos de rebuda i de benvinguda, els tancaments i comiats, és fonamental perquè sovint, els canals telemàtics poden resultar freds i confusos, especialment pels inconvenients tècnics que poden sorgir. Arran d’identificar aquests aspectes de l’experiència de les persones participants, l’equip que gestiona El Centre ha dissenyat per l’obertura de les seves sessions en línia caràtules de benvinguda acompanyades de música que amenitzen el temps d’espera i, alhora, faciliten informacions pràctiques sobre com silenciar els micròfons, ocultar la càmera o participar en els xats.

El costumer journey map s’ha posat en pràctica en diferents productes i serveis que portem a terme per clients per millorar les experiències de les persones usuàries. És el cas de la gestió d’oficines tècniques dels programes educatius d’EduCaixa i la formació d’equips de les diferents campanyes de sensibilització per dirigir-se a la ciutadania.

Pel servei de gestió de l’oficina tècnica dels programes educatius d’EduCaixa, l’equip d’Anthesis Lavola que coordina el projecte va portar a terme una sessió interna de treball aplicant el costumer journey map posant-se a la pell d’un docent tipus amb la finalitat d’identificar tots aquells estadis i processos pels quals la persona usuària ‘viatja’ quan vol sol·licitar la participació en un dels programes educatius que s’ofereixen des d’EduCaixa. El treball col·lectiu d’anàlisi va servir per identificar punts forts i febles, i per aportar solucions i millores al client per millorar la qualitat del servei, donar més valor a l’oferta educativa en curs i generar més satisfacció entre tot el personal docent que s’hi inscriu.

La solució de campanyes també ha fet ús de l’eina durant el procés de formació d’equip d’agents cívics perquè portin a terme una campanya de sensibilització i d’informació sobre residus als comerços de Sant Pere de Ribes. En la formació es va mostrar als participants un costumer journey map des del punt de vista d’un ciutadà per identificar les diferents fases d’interacció que l’equip de persones informadores porta a terme quan es dirigeix a la ciutadania, i com aquesta pot sentir-se durant la interacció. Així es pot millorar la manera en què s’interpel·la a la ciutadania per generar més empatia per poder fer arribar el missatge amb més garanties de ser comprés. Posar en pràctica aquesta eina d’anàlisi durant la formació va permetre que els participants visualitzessin de manera efectiva com portar a terme la seva tasca vetllant per una millor satisfacció de les persones a les quals es dirigeixen.

Posar el focus en les persones usuàries que participen dels serveis, productes o activitats educatives que portem a terme és essencial per garantir que la seva experiència sigui satisfactòria. Aconseguir-ho és un benefici perquè durant el desenvolupament de les diferents propostes les persones participants tinguin una bona predisposició i actitud per comprendre els missatges i continguts que volem transmetre, i alhora, perquè el record emocional de l’experiència sigui positiu i els hi generin més ganes de repetir, d’aprendre i de compartir el viscut.

Assolint aquests objectius i adquirint informacions d’anàlisi i d’avaluació de les activitats, des d’Anthesis Lavola podem donar millor resposta, tant a les persones destinaries finals de les activitats, com als clients pels quals les portem a terme, alineant-nos amb la seva missió i aportant valor i qualitat a l’oferta educativa que ofereixen.

Premi a la innovació i la solidaritat durant la Covid

/in , /by
El 22 de setembre es van lliurar els reconeixements “Barcelona mai s’atura” en el marc del saló BizBarcelona. La col·laboració entre la Xarxa d’Ateneus de Fabricació i el moviment ciutadà Coronavirus Makers ha rebut un premi per la seva tasca produint i subministrant milers d’equips de protecció individual en resposta a l’emergència sanitària de la Covid-19.

Els Ateneus de Fabricació són equipaments impulsats per l’Ajuntament de Barcelona on es treballa per apropar la tecnologia, la ciència i el disseny de la fabricació digital i de les seves aplicacions a tota la ciutadania. Disposen de màquines i personal qualificat per capacitar, donar suport a projectes i acollir activitats sobre la base de l’economia social i solidària, en la qual compartir és el model.

Arran de la situació d’emergència sanitària generada per la Covid-19, els cinc ateneus de la Xarxa d’ateneu de Barcelona (XAF) juntament amb la Casa del Mig Punt Multimèdia, van organitzar els seus equips de treball i la maquinària (una trentena d’impressores 3D, cinc talladores làser i un equip de vint-i-cinc treballadors i treballadores) per tal de produir equips de protecció individuals i distribuir-los al personal essencial que va estar a primera línia d’acció durant que durant la fase més dura de la Covid-19.

La XAF es va sumar a les accions que de manera voluntària va iniciar el moviment ciutadà organitzat a través del col·lectiu Coronavirus Makers, que va arribar a aplegar a més de 3.000 persones entre makers, enginyers, personal sanitaris, taxistes, etc. Conjuntament, i amb el suport de les gerències, direccions i departaments implicats de l’Ajuntament de Barcelona, van fer possible la producció i entrega de fins a 30.000 peces entre març i juliol del 2020.

L’equip d’Anthesis Lavola que gestiona l’ateneu de fabricació ubicat al Parc Tecnològic ha sigut un actiu en aquesta col·laboració perquè s’ha encarregat de la logística del projecte, ha reforçat l’equip per augmentar la producció quan ha estat necessari i ha format als equips de persones voluntàries.

En el Parc Tecnològic, convertit en el centre de logística del projecte col·laboratiu, es rebien les peces produïdes des dels altres ateneus de la XAF, es desinfectaven seguint els protocols sanitaris, s’empaquetaven i s’envien a les diferents entitats que havien sol·licitat materials. En aquest procés, la col·laboració del Sindicat del Taxi de Catalunya ha estat imprescindible per poder realitzar tots els trasllats de materials.

Els reconeixements “Barcelona mai s’atura”, creats per Barcelona Activa i Bizbarcelona – el saló de referència per a emprenedors, startups i pimes –han reconegut en la categoria de “Col·laboració o iniciativa compartida” aquesta feina realitzada conjuntament entre la XAF i els moviments ciutadans, valorant la feina feta per part dels diversos col·lectius. L’endemà de l’entrega del premi es van presentar l’informe de realització del projecte amb la participació de Jordi Reynés, Director de la XAF, el Martí Burriel, coordinador dels serveis Educatius de la XAF i la Clara Borràs, coordinadora de l’Ateneu de Fabricació del Parc Tecnològic per part d’Anthesis Lavola, també es va mostrar un vídeo resum amb la tasca realitzada.

La participació de l’equip d’Anthesis Lavola en aquest projecte solidari i en xarxa ha sigut un repte i alhora una oportunitat; hem col·laborat en la transformació de l’Ateneu del Parc Tecnològic en un centre logístic i productiu amb un nivell de fabricació seriada quan, habitualment, el seu objectiu és el de la producció de prototipatges. Hem constatat els potencials de la maquinària de fabricació digital aplicada a un context real d’emergència social i sanitària i, sobretot, hem fet palesa la importància de la missió de la XAF d’esdevenir espais d’inclusió i de capacitació digital per a tota la ciutadania a partir de l’aprenentatge i l’experimentació en el món de la fabricació digital. Un objectiu alineat amb la vocació educativa de la solució de Museus i Centres de Ciència d’Anthesis Lavola per tal d’augmentar el capital científic i tecnològic de les persones.

Tenint cura de la biodiversitat marina

/in /by
Aquest estiu, la platja de Mar Bella de Barcelona ha esdevingut escenari de la posta de la tortuga babaua, una espècie amenaçada catalogada a nivell mundial com a vulnerable per la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa. Des del Centre de la Platja de l’Ajuntament de Barcelona s’ha assegurat el respecte al niu durant tot el temps d’incubació.

Per compartir les curiositats i aprenentatges d’aquesta efemèride, el 22 de setembre El Centre de la Platja va programar una xerrada entre la Silvia Giralt, oceanògrafa i responsable de nidificació del CRAM i l’Elena Abella investigadora i experta en nidificació tortugues marines en el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic. Les entitats formen part dels grups d’investigació i preservació de les tortugues marines de Catalunya.

Durant la conversa, realitzada online, es va donar a conèixer tot el procés d’acompanyament a la nidificació de la tortuga, la importància de la seva preservació i conservació, així com les incògnites que encara hi ha a l’entorn la posta de les femelles en les nostres aigües, entre altres curiositats.

El procés per acompanyar la posta va iniciar-se la matinada del 15 al 16 de juliol quan es va localitzar el niu d’una tortuga careta (Caretta caretta) i, d’ençà fins a la matinada del dia 28 d’agost que van eclosionar els darrers ous, es va posar en marxa un dispositiu per tal d’assegurar el naixement de les cries de tortuga i gestionar les nidificacions.

Ha estat el primer cop que una tortuga careta feia la posta en una platja de la ciutat de Barcelona, els darrers dos estius es van produir casos en què algunes tortugues no van poder completar la posta dels ous perquè la temporada coincideix amb l’època d’alta afluència de les platges. Per això ha estat determinant la gestió que s’ha fet enguany per acompanyar el procés i com s’ha vetllat per tenir cura del niu.

La zona on es van trobar els 77 ous que contenia el niu va quedar delimitada per una tanca i va estar vigilada les 24 hores per un dispositiu de voluntariat organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. Des d’ El Centre de la Platja es va treballar activament durant l’estiu per acompanyar l’èxit de la nidificació. L’equip d’Anthesis Lavola que coordina l’equipament d’educació ambiental va impulsar i coordinar la xarxa de voluntariat de més de 1.500 persones per fer torns de vigilància les 24 hores i garantir que tots estiguessin coberts. Prèviament es va portar a terme una formació online entre a totes les persones voluntàries coordinada juntament amb el CRAM, que exposava els continguts teòrics sobre com fer la custòdia del niu, i El Centre de la Platja, que explicava l’operativa del voluntariat.

A part de la ciutadania, les entitats Anèl·lides, Oceanogami, WWF, Ocean52, Surfrider i No más colillas han aportat persones voluntàries. Aquestes entitats formen part de la xarxa que realitza accions de conscienciació i recollida de residus a les platges de Barcelona al llarg de l’any, articulada per El Centre de la Platja. El fet de convidar-les a participar en aquest esdeveniment ha sigut molt favorable per enfortir les complicitats i col·laboracions entre els membres de la xarxa d’entitats.

La biodiversitat del litoral marí és un dels eixos temàtics de la programació regular d’El Centre de la Platja i un dels pilars que articulen la tasca d’educació ambiental que es porta  a terme.

Poder ser un actiu en la cura de la nidificació de la tortuga careta ha suposat una oportunitat d’aprenentatge per l’equip i ha posat en valor els objectius d’El Centre entre la ciutadania, potenciant l’educació ambiental i la formació sobre la biodiversitat, els seus valors i també els perills i reptes als quals s’enfronta. Alguns d’ells, per exemple, aquest episodi de reproducció de la tortuga careta.

Les persones voluntàries que van participar en el projecte destacaven, en la seves intervencions durant la xerrada del dilluns, l’emoció de veure néixer algunes de les tortugues i la important tasca de conscienciació envers la protecció d’aquesta espècie i la necessitat d’aprendre a conviure amb elles ja que tornaran, estiu rere estiu, a les nostres costes buscant les condicions òptimes per nidificar.

Aquest fenomen s’investiga a través d’un Projecte científic per a la conservació de la nidificació de la tortuga careta a Catalunya, liderat per persones expertes de les principals universitats i centres d’investigació (la Universitat de Vic, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l’Estació Biològica de Doñana). La Generalitat hi participa des del 2015. També n’és un actiu el projecte ‘Careta a la vista’, sorgint arran de la presència creixent a les platges catalanes de femelles nidificants d’aquesta espècie, i de la necessitat de gestionar aquestes nidificacions.

Campanya sobre la recollida de vidre a establiments

/in /by
L’equip de campanyes d’Anthesis Lavola ha realitzat al llarg de l’estiu una campanya de sensibilització i d’informació en els establiments del sector Horeca (bars, cafeteries, restaurants, discoteques, pubs, càmpings, hotels, etc.) per Ecovidrio; es tracta d’uns establiments clau per a la correcta gestió de residus d’envasos de vidre.

Per tercer any consecutiu Ecovidrio ha confiat amb Anthesis Lavola per dissenyar i coordinar una campanya de sensibilització enfocada a visitar i informar a diferents establiments Horeca sobre la correcta gestió dels residus d’envasos de vidre. És un sector que genera el 50% dels residus d’envasos de vidre i, concretament a l’estiu, es generen el 30% dels envasos de tot l’any. Per això, la campanya s’ha portat a terme durant el juliol i la primera setmana d’agost a les localitats del litoral català de la Costa Brava (la zona nord, sud i centre), Barcelona, el Maresme i Tarragona. El nombre aproximat d’establiments, indicats per Ecovidrio, que s’han visitat durant quatre setmanes és de 2.400.

La campanya ha tingut per objectius acompanyar, recolzar i corregir les pràctiques en aquells establiments que gestionen incorrectament la fracció del vidre que generen i informar-los sobre la manera correcta de fer-ho per canviar la situació. Per mitjà de la sensibilització i la informació, es busca que les persones responsables dels establiments s’impliquin i es corresponsabilitzin en la separació i la recollida dels residus d’envasos de vidre, fent-ne una correcta gestió, acord amb la normativa vigent. Per facilitar-ne el reciclatge, s’ha lliurat un contenidor proporcionat per Ecovidrio en els establiments que encara no feien la separació.

Per tal d’assolir aquests objectius s’ha comptat amb un equip de sis persones informadores (una per cadascuna de les sis zones establertes), les quals han realitzat una visita a cada establiment, han fet el seguiment i recull de dades, així com l’avaluació de l’estat dels contenidors de vidre dels locals. En finalitzar la campanya l’equip que coordina el projecte des d’Anthesis Lavola ha elaborat un informe final a partir de les valoracions de l’equip d’informadors.

Des d’Anthesis Lavola s’ha format a l’equip amb els continguts i missatges clau de la campanya, així com en les estratègies de comunicació per generar situacions de complicitat amb les persones responsables dels establiments i promoure una implicació real en la gestió dels residus de vidre. A més de la formació específica sobre la temàtica, també s’han tingut en compte els protocols de seguretat i prevenció relacionats amb la Covid-19 i, donada la casuística de l’època de l’any i les zones on ha tingut lloc la campanya, s’han estipulat un seguit de recomanacions relacionades amb les altes temperatures; tot plegat per garantir que els equips d’informadors puguin desenvolupar la seva tasca amb les millors condicions i garanties, i traslladar al client responsabilitat i confiança en la manera de fer d’Anthesis Lavola.

La reactivació de projectes

/in /by
Amb la nova normalitat s’han reprès els projectes que impliquen contacte entre persones. La normativa sanitària s’ha integrat en el dia a dia dels projectes i des de la responsabilitat i la prevenció, els equips d’Anthesis Lavola treballem perquè les mesures de distanciament físic no vagin en detriment de l’apropament social; volem seguir generant situacions de complicitat amb els públics que motivin l’aprenentatge i l’adopció dels valors de la sostenibilitat.

Com encaren els reptes de la nova normalitat les diferents solucions de l’àmbit de persones Sostenibles d’Anthesis Lavola?

MUSEUS DE CIÈNCIA I CENTRES D’EDUCACIÓ AMBIENTAL

Els equips de persones que treballen en els diferents serveis que prestem a museus i centres estan en contacte directe amb els visitants, són la cara visible dels equipaments i les primeres persones a les quals es dirigeix el públic. Ara que els taulells i les persones que hi treballen han incorporat les mesures de seguretat i d’higiene pertinents, l’acollida i atenció als visitants necessita posar més accent en l’empatia i el tracte proper per naturalitzar les barreres físiques de distanciament. Així doncs, els equips han potenciat les bones pràctiques ja habituals en la rebuda i l’acollida dels visitants perquè les persones visitants puguin sentir-se ben ateses i traslladar les informacions clau de cada centre o equipament.

A l’hora de dinamitzar d’activitats o visites, els equips educatius han adaptat l’oferta i replantejat les dinàmiques per ajustar-les a la nova situació, com també s’han canviat alguns materials per fer-los més segurs. Igualment, en alguns projectes, els equips educatius han passat de tenir un paper de facilitadors en la descoberta del públic a partir de la interacció amb els recursos didàctics, a desenvolupar un rol de mediadors i sent les mans dels visitants per garantir les condicions d’higiene. Aquesta nova situació suposa un benefici pels nostres equips educatius, especialment en museus de ciència com el CosmoCaixa on s’aprofita la presència dels educadors especialitzats a les sales per divulgar coneixements científics amb una mediació personalitzada i on els visitants poden aprofundir en els continguts de la sala.

CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ

L’equip Anthesis Lavola que dissenya i gestiona campanyes, sempre ha apostat per la sensibilització generant situacions de complicitat amb la ciutadania que facilitin la comunicació i transmissió dels missatges clau de cada campanya. Les persones informadores que treballen a peu de carrer afronten, per la tessitura de la seva feina, el repte d’interactuar amb la ciutadania procurant captar el seu interès i complicitat; amb la nova normalitat s’afegeix la dificultat de dirigir-se a elles procurant no violentar-les a causa de les mesures de distanciament físic recomanades. Per facilitar aquestes situacions, en la represa de la campanya residus i canvi climàtic de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, s’han reubicat els punts d’informació escollint carrers i places àmplies per garantir el distanciament físic, a més a més de facilitar a totes les persones informadores equips de protecció individuals. En aquesta represa, també s’han tingut en compte altres aspectes relacionats amb el discurs i l’argumentari, ampliant els continguts que relacionen el canvi climàtic amb la pandèmia i els nous residus que es generen arran de la Covid (mascaretes, guants, etc.). Alhora, el disseny de la campanya preveia la realització de dues accions de gran impacte i repercussió en la ciutat, les quals s’estan conceptualitzant de nou per combinar la part presencial i la digital.

Igualment, per evitar la distribució d’elements físics de difusió tant pel risc de contagi com per la generació de nous residus, es posa en pràctica el sistema innovador ZeroFlyers. Consisteix en la transmissió de continguts directament al mòbil de l’usuari amb la tecnologia NFC. És un sistema dissenyat per Anthesis Lavola que ja s’ha utilitzat en altres campanyes i que ha sorgit de la reflexió que les campanyes de comunicació sobre sostenibilitat han de ser sostenibles en si mateixes i servir d’exemple, és a dir, han de tendir al Residu Zero.

PROGRAMES EDUCATIUS

Els programes educatius adreçats a infants i joves estan reprenent les activitats presencials estan reprenent les activitats presencials a l’aire lliure. S’adrecen a infants i joves de grups d’entitats de lleure i casals, amb ràtios reduïdes i aplicant mesures de seguretat i d’higiene. Des del tancament dels centres educatius els programes que gestionem han dut a terme una transformació a través dels canals digitals i les plataformes online per tal de poder seguir oferint recursos eductius als centres i sessions dinamitzades online que convidin a descobrir espais físics amb estratègies de participació telemàtiques. Els programes d’educació ambiental ‘Com funciona Barcelona?’ i ‘Compartim un futur’ de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona respectivament, són un exemple de la renovació de l’oferta d’activitats. Tot i la realització de visites presencials durant l’estiu, encara s’han sol·licitats activitats dinamitzades en línia per part de grups de lleure. I és que la logística de l’organització dels grups d’infants pel que fa al compliment de les ràtios de seguretat i de garantir la traçabilitat, són forts condicionats per a la represa de la normalitat a l’hora de fer sortides fora dels centres educatius.

De cara al curs vinent, l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola afronta un repte complex i és que les incerteses de com serà la tornada a les aules fa que els programes treballin amb diversos escenaris: el d’una oferta presencial amb la dinamització dels equips educatius; una programació online complementària a les activitats de les aules sense la presència dels equips educatius, una oferta totalment telemàtica o bé, la combinació d’ambdues per donar una resposta permeable a les diferents situacions que puguin donar-se.

CONSULTORIA EDUCATIVA

Des del punt de vista del disseny d’activitats educatives, la conceptualització i la producció de materials i recursos didàctics, l’equip de consultoria educativa d’Anthesis Lavola sempre ha apostat per la innovació i les noves tendències en metodologies emergents. Ara, més que mai, cal anticipar les noves necessitats a l’hora de concebre projectes educatius per donar resposta a escenaris incerts. Així, en el disseny d’activitats noves ja estem treballant en propostes en format online i digital que permetin garantir l’accés als usuaris en cas d’una nova situació de confinament i que siguin un recurs permanent i de futur per al client. En la creació d’aquests projectes pren especial importància la comunicació dels continguts, i l’adaptació de formats i canals telemàtics a les diferents tipologies de públics.

Igualment, en relació amb activitats ja existents, serà necessari anticipar als nostres clients la necessitat de transformar o adaptar els recursos, com és el cas de l’actualització del recurs digital del ‘Laboratori de l’aigua’ portada a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquesta línia, convé pensar en la producció de materials i recursos didàctics digitals a través de plataformes que permetin la interacció i la creació de propostes innovadores i generar continguts educatius pensats per ser consultables en línia. Aquests recursos obren els reptes de garantir l’accés dels recursos a la diversitat de col·lectius als quals ens dirigim, tenint en compte aspectes com la “bretxa” digital i l’accessibilitat. 

Respecte a les produccions de materials físics, esdevé rellevant en el procés de disseny preveure la interacció amb els materials d’usuaris i persones educadores per tal que  puguin desinfectar-se amb facilitat, garantint el temps en l’execució de l’activitat per poder-ho fer amb garanties de seguretat.