Vocacions científiques femenines des del Superordinador MareNostrum

/in /by
El programa ‘Som investigadores’ és la proposta educativa del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) per conèixer el Superordinador MareNostrum i fomentar les vocacions científiques, especialment entre les nenes. Des d’aquest curs Lavola gestiona i dinamitza les activitats del programa en aquest espai punter.

La Capella Torre Girona pertany actualment al recinte del Rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i alberga des del 2005 el Superordinador MareNostrum, un dels superordinadors més potents d’Europa. L’encaix entre la capella i el superordinador és harmònic, amb una proporcionalitat en perfecte equilibri entre les diferents parts que el converteixen en un indret únic. Que el destí del MareNostrum sigui al bell mig d’una capella avui dia dessacralitzada però alhora carregada de significat i de transcendència, sembla poc casual. L’antiga litúrgia de l’edifici ha donat pas la supercomputació per obtenir dades que transcendeixen les parets i ajuden a desenvolupar investigacions de diferents disciplines a escala internacional.

El BSC-CNS, el centre nacional de supercomputació a Espanya i gestor del MareNostrum, va impulsar el programa “Som investigadores” amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona per tal d’augmentar l’interès per les matèries STEM i despertar vocacions científiques entre les nenes. Les activitats es dirigeixen a l’alumnat de cicle mitjà i superior d’educació primària, etapa en la qual es considera que comencen a formar-se majoritàriament les vocacions. El programa vol apropar la computació i la tecnologia a aquesta franja d’edat i donar una visió més equitativa en quant a qüestions de gènere, oferint referents femenins en el camp científic i tecnològic per tal de minimitzar la bretxa existent en les vocacions científiques.

El naixement de Lavola està indissolublement vinculat amb l’educació científica i la capacitació de les persones en favor de la millora del medi.

Des d’aquest curs 2019-20 l’equip de gestió de museus i centres de ciència s’encarrega del servei de promoció, organització i realització de visites del programa ‘Som investigadores’, realitzant la captació de públic escolar i la gestió de les inscripcions, i coordinant l’equip educatiu format exclusivament per noies científiques, en coherència amb la filosofia del projecte. Durant l’activitat es visita el superordinador MareNostrum i els seus entorns i es mostra com funciona a través dinàmiques i jocs que simulen les funcions del superordinador. A la llarga, Lavola vol aportar la seva experiència en educació científica i en disciplines STEM contribuint a la millora de les activitats aportant noves dinàmiques.

Lavola entoma aquest nou projecte amb la il·lusió i la responsabilitat d’estar present en un centre punter d’Europa per a la seva contribució científica i tecnològica en l’avenç social i ambiental del planeta. El MareNostrum, que des de l’estiu del 2017 té en funcionament la seva quarta versió amb pics de rendiment de fins a 13,7 Petaflops, que ja treballa en una cinquena versió híbrida i més potent.

Celebrem la ciència i la resiliència urbana

/in /by
Enguany la Festa de la Ciència de Barcelona i la commemoració del Dia Mundial de les Ciutats comparteixen data i espai: els dies 26 i 27 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona acull una àmplia programació d’activitats i tallers per a la ciutadania. Lavola és present en aquesta doble celebració de ciència i resiliència urbana.

L’equip de consultoria educativa i de gestió de museus i centres de ciència i tecnologia de Lavola estan involucrats en l’esdeveniment conjunt de la Festa de la Ciència i de la celebració del Dia Mundial de les ciutats. Aquesta commemoració, celebrada anualment el 31 d’octubre, en aquesta edició s’ha englobat en els actes del dissabte 26 al matí de la Festa de la Ciència de Barcelona. La participació de Lavola és múltiple i diversa, per una banda els nostres equips educatius dinamitzen tallers de producció pròpia i activitats programades tant per part d’entitats i equipaments que gestionem com per d’altres que participen en l’ocasió. A més, l’oficina d’UN-Habitat a Barcelona que impulsa la celebració del Dia Mundial de les ciutats, ha comptat un any més amb Lavola per col·laborar en la coordinació dels tallers i activitats que es programen per l’ocasió.

Taller propi de Lavola ‘On destines la teva energia?’

La celebració del Dia Mundial de les Ciutats té com a objectiu reflexionar sobre el futur dels espais urbans sostenibles, tant des del punt de vista social com ambiental, posant especial interès en la resiliència urbana i els serveis d’aigua i sanejament. Lavola ha fet la proposta d’activitats i tallers que s’oferiran, conceptualitzant i identificant activitats de temes afins a la celebració, i coordinant les entitats que les duran terme. Entre elles hi participa la Diputació de Barcelona amb el taller ‘Bicicletes generadores d’energia’ per descobrir el potencial de les energies renovables i de l’autoproducció d’energia, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb l’activitat ‘Atrapant l’aire’ per prendre consciència de la contaminació ambiental i reflexionar sobre bones pràctiques que afavoreixen a millorar-ne la qualitat. També hi seran presents dos equipaments municipals d’educació ambiental que gestiona Lavola: el Castell de Torre Baró amb la proposta ‘El verd urbà’ i el Centre de la Platja que hi desplaçarà el ‘Laboratori de la platja’. Finalment se sumen a la Festa de les ciutats dos tallers propis de Lavola: ‘Lluc, el samaruc’ i ‘On destines la teva energia?’. El primer està destinat als infants de 2 a 5 anys i permet valorar la importància dels espais verds a les ciutats a través de les aventures d’un samaruc, una espècie en perill d’extinció i endèmica del nostre territori. El segon, proposa una reflexió per a tota la família sobre l’estalvi energètic a partir d’un taller de tinta conductora que ajuda a visibilitzar allà on decidim millorar l’eficiència energètica de la nostra llar.

Lavola dinamitza tallers propis per a esdeveniments que posen en joc totes les disciplines STEAM i fomenten l’educació pels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Taller propi de Lavola ‘Et sumes a l’economia circular?’

Les activitats de la celebració del Dia Mundial de les ciutats conviuen amb el taller propi ‘Et sumes a l’economia circular?’, la proposta que Lavola ha dissenyat i produït amb motiu de la Festa de la Ciència. Aquest esdeveniment anual el coordina el programa Barcelona Ciència de l’Institut de Cultura de Barcelona i contribueix a acostar el coneixement científic i tecnològic a la societat. El taller permet que la ciutadania comparteixi i aprengui el concepte d’economia circular posant èmfasi en la reutilització dels teixits. Els participants de l’activitat posen en pràctica l’economia circular elaborant un porta-entrepans que dóna nova vida als teixits usats i, alhora minimitza l’ús dels plàstics. Es tracta d’una activitat adreçada al públic familiar de totes les edats i basada en la metodologia tinkering que posa en joc totes les disciplines STEAM.

Precisament tots els tallers propis que Lavola ha creat i que produeix i dinamitza per a esdeveniments com aquests, són propostes que inclouen totes les disciplines STEAM (ciència, tecnologia, art i matemàtiques). Les activitats potencien el treball interdisciplinari i el component maker propi de la metodologia tinkering. A més, tenen en l’horitzó l’educació pels Objectius de Desenvolupament Sostenible, fent divulgació de diferents ODS segons la temàtica de cada taller.

A part de les entitats citades també participarà en la Festa de la Ciència el Museu de les Aigües amb l’activitat ‘Tast d’aigües’ i el taller ‘La factoria de l’aigua’, dues propostes que dinamitza Lavola a través de l’equip educatiu que diàriament treballa en la gestió del servei educatiu del museu.

Tornem a Pamplona!

/in /by
Amb l’inici de la nova etapa de MANCOEDUCA al juliol 2019, des de Programes Educatius es torna a un entorn conegut i apreciat. Per aquest retorn se sumen l’experiència dels membres de l’equip educatiu que ja formen part del projecte, la nova mirada sobre el programa i la il·lusió d’aportar el coneixement adquirit a Lavola amb el creixement d’aquests últims anys.

MANCOEDUCA és el programa educatiu de la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona. Amb una trajectòria de més de 35 anys ofereix visites, activitats i tallers a centres escolars, col·lectius i particulars dels 50 municipis que integren la Mancomunitat. Entre 2012 i 2015 Lavola va gestionar aquest Programa educatiu i guarda molt bons records d’una intensa i estimulant etapa. Quatre anys després, l’equip de programes educatius torna a paisatges i paisanatges de Navarra per desenvolupar un ambiciós programa que vol avançar cap a l’excel·lència educativa.

La Mancomunitat presta serveis a la ciutadania gestionant el cicle integral de l’aigua, el transport urbà comarcal, els residus i el parc fluvial. El Programa educatiu segueix aquests 4 eixos temàtics que són el cor de la gestió ambiental de la mancomunitat. Lavola s’incorpora com a eina de suport a aquesta gestió amb l’encàrrec de treballar amb més accent en la renovació i el disseny d’activitats educatives centrades en el transport i la mobilitat sostenible, i al parc fluvial com a patrimoni i escenari d’oci saludable i educativa.

Són molts els reptes que s’emprendran durant els cinc anys que es preveuen de durada del nou contracte. Juntament amb la part d’innovació i renovació d’activitats, Lavola ajudarà a consolidar els projectes del programa escolar amb aliats, on, des del treball col·laboratiu, s’avanci cap a processos més profunds de treball en xarxa: una xarxa sòlida i forta que permeti intercanvis i millores en benefici de la sostenibilitat. En aquesta línia destaca el treball amb Drapaires d’Emaús, amb els quals es treballa conjuntament en matèria de reciclatge tèxtil i economia circular.

Lavola fa una aposta decidida per Navarra i ‘obre oficina a Pamplona! Un espai de treball, tant per a l’equip del Programa educatiu MANCOEDUCA com per ampliar horitzons des de les solucions de Territori i Organitzacions.

Presentem l’impacte de les campanyes a l’ISWA, el Congrés Mundial sobre residus

/in /by
El dimarts 8 d’octubre participem en la 29a edició de l’ISWA, el Congrés Mundial de residus que enguany té lloc a Bilbao i que preveu reunir a més de 1.200 delegats d’arreu del món. La Caterina Navarro, coordinadora de la Campanya de Millora de neteja dels carrers i places a Barcelona de l’Ajuntament serà una de les ponents de la taula rodona sobre el repte dels nous comportaments dels consumidors.

El Congrés Mundial organitzat per l’ISWA (International Solid Waste Association) és considerat el principal esdeveniment de gestió de residus sòlids de la indústria. És una reunió global que inclou ponències i sessions plenàries d’alt nivell, així com visites a llocs tècnics i un programa cultural i social. S’hi apleguen professionals de gestió de residus, funcionaris governamentals, líders de la indústria, responsables polítics, científics i joves professionals per intercanviar opinions i compartir coneixements científics i tècnics per a la gestió sostenible de residus del sòlid.

La Caterina Navarro, coordinadora de l’equip de campanyes formarà part de la taula rodona titulada “New consumer behaviour are nedeed: are we ready?” (Es necessiten nous comportaments dels consumidors: estem preparats?) on explicarà els resultats de la Campanya de Millora de neteja dels carrers i places a Barcelona impulsada per l’àrea d’Ecologia Urbana i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Un projecte del qual Lavola ha realitzat les seves tres edicions, desenvolupant-ne el disseny, la gestió i la implementació amb un equip d’informadors.

En aquesta taula rodona, on participaran altres cinc ponents, es reflexionarà sobre el paper clau que té tothom, ciutadania i persones consumidores, en la minimització dels residus i es debatrà sobre com la comunicació i l’educació són crucials per a la sensibilització de les persones. Sota el títol “Promoció de la corresponsabilitat ciutadana: resultats d’una campanya de sensibilització de dos anys a la ciutat de Barcelona”, durant la seva presentació la Caterina posarà de manifest com les campanyes permeten obtenir bons resultats en els canvis d’hàbits de diferents públics i com, gràcies a aquestes, es poden aconseguir ciutats més sostenibles. A més, es compartirà el valor que Lavola aporta a les campanyes que desenvolupa conjuntament amb els clients, centrant-se especialment en la comunicació; la ideació, la producció i la realització d’accions creatives que, amb el suport de diferents materials, la persona informadora utilitza per interpel·lar al públic, adaptant el missatge a cada moment i interlocutor. També es posarà èmfasi en el seguit d’accions de control i seguiment de l’impacte que es genera, ja que Lavola desenvolupat una metodologia per a recollir dades i obtenir uns indicadors per a controlar l’impacte de les nostres accions.

La participació en aquest Congrés suposa un reconeixement a la feina de comunicació i sensibilització que desenvolupament a Lavola i ens permetrà sumar coneixement i millorar la nostra pràctica en el disseny i excussió de campanyes.

Viatges interactius amb laboratoris de simulació virtual

/in , /by
Entre el 3 i el 5 d’octubre té lloc a Barcelona la tercera edició del Mercat 360º de Realitat Virtual i de Realitat Augmentada. L’esdeveniment és un punt de trobada entre professionals del sector i persones interessades en les tecnologies immersives. Labster, del qual Lavola és partner en la comercialització de Labs Virtuals a Espanya i a Llatinoamèrica presenta com els espais interactius afavoreixen l’aprenentatge.

Labster és una companyia danesa que desenvolupa simulacions de laboratori per millorar les experiències d’aprenentatge de l’alumnat en les disciplines STEM. Des del 2018 Lavola és partner en la comercialització a la península Ibèrica i Amèrica Llatina d’aquestes simulacions de laboratoris científics. Per acompanyar les reflexions que s’exposaran en el Mercat 360º ens fem ressò d’un article publicat per Labster que aporta dades sobre els beneficis de les tecnologies immersives aplicats a l’educació científica i tecnològica.

La realitat virtual millorarà l’educació? Amb una estimació d’ingressos de 700 dòlars provinents de la realitat virtual en l’educació el 2025, pensareu que la resposta a la pregunta anterior és unànime. De fet, es preveu que la realitat virtual canviarà el paradigma essencial de l’educació, però, sent honestos, hem de dir que no hi ha gaires proves que en confirmin el valor educatiu. Com amb totes les noves tecnologies, aquestes proves potser no existiran fins que dediquem temps a investigar, revisar i analitzar els efectes de la realitat virtual. Per algun lloc s’ha de començar, i Labster ha decidit posar fil a l’agulla.

Amb una estimació d’ingressos de 700 dòlars provinents de la realitat virtual en l’educació el 2025, pensareu que la resposta a la pregunta anterior és unànime. De fet, es preveu que la realitat virtual canviarà el paradigma essencial de l’educació, però, sent honestos, hem de dir que no hi ha gaires proves que en confirmin el valor educatiu. Com amb totes les noves tecnologies, aquestes proves potser no existiran fins que dediquem temps a investigar, revisar i analitzar els efectes de la realitat virtual. Per algun lloc s’ha de començar, i Labster ha decidit posar fil a l’agulla.

Realitat virtual a Labster: en aquest camp, tots estem explorant el mateix camí. Labster ha decidit posar la recerca al centre del desenvolupament del producte, i ja n’ha obtingut resultats ben interessants. Alguns estudis indiquen que la realitat virtual en si mateixa no millora l’aprenentatge. D’altra banda, també hi ha estudis que demostren que la realitat virtual pot augmentar el plaer i l’interès per les matèries, factors molt importants en l’educació. Abans d’aprofundir en aquesta qüestió, convé aclarir què és la realitat virtual.

Dos tipus de realitat virtual: quan pensem en realitat virtual, sovint ens imaginem unes ulleres que creen un entorn virtual immersiu i interactiu. Però no és així com es defineix la realitat virtual. La realitat virtual és l’entorn generat per ordinador que simula una experiència realista per a l’usuari. Així doncs, aquest entorn també es pot crear en un ordinador de sobretaula, però l’experiència no és tan immersiva com la que s’obté amb les ulleres o els cascos.

Baixa immersió i alta immersió: la major part de la recerca que s’ha dut a terme en el camp de la realitat virtual ha estat en la versió de sobretaula. Hi ha estudis empírics i metaanàlisis que han demostrat que amb la versió de sobretaula, que és la de baixa immersió, s’obtenen més bons resultats cognitius i actituds envers l’aprenentatge que amb els mètodes tradicionals d’ensenyament. El que sentim habitualment sobre la realitat virtual es refereix, però, al tipus d’alta immersió, en què l’usuari porta un casc o unes ulleres. Aquesta és la versió de realitat virtual que no s’ha estudiat tant, ja que és molt més nou en l’àmbit de l’educació. Ara que tenim més clars aquests conceptes, fem una ullada a la recerca que s’ha dut a terme concretament amb les simulacions de realitat virtual de Labster.

Estudi 1: Més presència però menys aprenentatge, resultats de la realitat virtual Com a companyia que desenvolupa tecnologia didàctica, és natural que Labster inverteixi una gran quantitat de recursos a la recerca. És la millor manera de guiar el desenvolupament continu i de comprendre plenament les simulacions de realitat virtual. Labster col·labora amb investigadors externs per conèixer més a fons les seves simulacions i els seus efectes.

El primer estudi es proposava descobrir els efectes de la realitat virtual de baixa immersió enfront de l’alta immersió. Van dirigir la recerca Guido Markransky i Thomas Terkildsen, del Departament de Psicologia de la Universitat de Copenhaguen, amb Ricard Mayer, il·lustre professor de psicologia a la Universitat de Santa Barbara, a Califòrnia. El seu article «Adding immersive virtual reality to a science lab simulation causes more presence but less learning» (‘Introduir la realitat virtual immersiva a la simulació d’un laboratori científic provoca més presència però menys aprenentatge’) es va publicar a la revista Learning and Intruction. Labster s’enorgulleix de presentar un estudi amb aquestes credencials. A l’estudi, 52 alumnes universitaris van aprendre a partir d’una simulació científica en un dispositiu de sobretaula (de baixa immersió) o bé amb unes ulleres (d’alta immersió). Els alumnes van mostrar més presència en la realitat virtual d’alta immersió. La presència és un factor important i positiu, i un índex psicològic que, per dir-ho ràpid, fa que la simulació sigui més creïble i real per a l’usuari. Això pot influir en la forma com es construeix la memòria de l’aprenentatge i dona a l’usuari una sensació més positiva sobre l’aprenentatge en general. La presència pot ser especialment important en l’educació a distància, i també a l’hora d’animar els alumnes a continuar estudiant per mitjà d’experiències positives. De tota manera, aquest estudi també va descobrir que, malgrat que la presència i la motivació dels alumnes creixia, els resultats de l’aprenentatge no augmentaven pas. De fet, els alumnes aprenien menys. Tenint en compte que l’objectiu de la tecnologia és millorar els resultats de l’aprenentatge, aquesta dada resultava molt preocupant. Per què els estudiants no aprenien?

Podem trobar-hi una possible resposta en el resultat de l’electroencefalograma dels alumnes participants. Aquesta prova per mesurar l’activitat cerebral dels alumnes va demostrar que els alumnes que utilitzaven realitat virtual d’alta immersió tenien càrregues cognitives força més elevades. Té sentit: la realitat virtual d’alta immersió és d’allò més estimulant per al cervell i, per tant, l’usuari està molt més actiu mentalment. Aquesta era una bona notícia en molts sentits, però era un avís clar que calia tenir en compte per millorar els resultats de l’aprenentatge. Si el cervell està massa ocupat, hi ha sobrecàrrega cognitiva. Quan això passa, deixem d’aprendre amb la mateixa eficàcia, perquè mentalment estem massa ocupats processant l’entorn i dirigint les nostres respostes i accions físiques. Així, doncs, què vam fer amb aquests descobriments? En comptes de posar el crit al cel, ens vam adonar que podíem fer servir aquesta informació per modificar les simulacions i disminuir la càrrega cognitiva fins a trobar un punt òptim per a l’aprenentatge.

Les conclusions del que hem descobert: una cosa va resultar ben clara: agafar les simulacions de realitat virtual de baixa immersió existents i adaptar-les a l’alta immersió no augmenta els resultats de l’aprenentatge. Això seria similar a penjar un discurs magistral a YouTube, que tampoc no incrementa els resultats de l’aprenentatge per si mateix. Dit d’una altra manera, no podem passar el contingut d’un mitjà a un altre i prou, sense tenir en compte els trets i les característiques de cadascun. El que hem de fer és copsar el potencial complet d’una nova tecnologia, en aquest cas, la realitat virtual d’alta immersió. Per fer-ho, cal que ens fem algunes preguntes. Què fa que la realitat virtual sigui única? Com podem utilitzar aquests trets únics per millorar els resultats de l’aprenentatge? Per trobar resposta a aquestes preguntes, Labster ha estat dos anys treballant per saber com podem aprofitar les característiques específiques de la realitat virtual i si aquestes poden millorar els resultats de l’aprenentatge. Així doncs, un altre estudi va prendre el relleu per continuar explorant en aquest camp.

Estudi 2: L’última investigació en realitat virtual mostra un gran potencial: en l’estudi més recent sobre els efectes de la simulació de realitat virtual de Labster, es van tornar a analitzar les diferències entre l’alta immersió i la baixa immersió, amb una atenció especial a l’impacte del nivell d’immersió en els resultats de l’aprenentatge. L’estudi va ser de nou a càrrec de Guido Makranksy, de la Universitat de Copenhaguen, i Lau Lilleholt, de la Universitat de la Dinamarca Meridional. L’article «A structural equation modeling investigation of the emotional value of immersive virtual reality in education» (‘Una equació estructural modela la investigació del valor emocional de la realitat virtual immersiva en l’educació’) es va publicar a la revista Education, Technology Research and Development per contribuir a la recerca de diverses maneres. En primer lloc, es va descobrir que els alumnes preferien utilitzar la versió d’alta immersió, més aviat que la versió de baixa immersió, de la simulació d’aprenentatge virtual. Igual que abans, els alumnes mostraven nivells més alts de presència i motivació. L’augment de la motivació dels alumnes per aprendre les ciències destaca com un dels principals beneficis potencials d’aplicar les simulacions a l’educació. De fet, estudis previs han demostrat que els alumnes amb tendència general a la motivació també tendeixen a motivar-se més en l’aprenentatge i a obtenir més bons resultats acadèmics. En aquest sentit, la realitat virtual d’alta immersió sembla una eina prometedora que podria millorar els resultats de l’aprenentatge gràcies als alts nivells de motivació. Un altre descobriment important en aquest segon estudi és que, quan els alumnes utilitzaven les simulacions de Labster que s’havien modificat tenint en compte la càrrega cognitiva, hi havia un impacte positiu en els resultats cognitius de l’aprenentatge. Però quina és la millor notícia? Quan utilitzaven realitat virtual d’alta immersió, els alumnes s’ho passaven millor, i això és fonamental des de la perspectiva educativa. No es tracta només que els alumnes tinguin una bona experiència, però el nivell de divertiment té un efecte positiu en la motivació i la satisfacció dels alumnes, i els proporciona un millor sentit de l’aprenentatge. Gaudir d’una experiència educativa també vol dir que els alumnes en voldran més, una cosa ben necessària per solucionar els problemes actuals i futurs de l’educació en ciències.

I ara què? Sobre si la realitat virtual millorarà l’educació o no, és massa d’hora per prendre conclusions definitives. De tota manera, a mesura que continuem provant, aprenent i desenvolupant, no hi ha motius per pensar que no serà així. La clau per assegurar que la realitat virtual tindrà l’efecte positiu promès rau en la recerca. Encara hi ha molta feina per fer en recerca sobre els usos de la realitat virtual, i el camí és ben emocionant. Aquests estudis dels quals hem parlat encara tenen limitacions, però tenim al davant un repte engrescador i una oportunitat per descobrir i aprendre.

Maria Homann  –Gestora de màrqueting de continguts a Labster

Consulta l’article original aquí.