Fent front al canvi climàtic

/in /by
La setmana del 20 al 27 de setembre de 2019 ve dominada per les mobilitzacions a favor de la lluita contra el canvi climàtic. El nostre compromís per l’educació ambiental fa que estiguem decididament compromesos a fer front a aquesta emergència i així ho treballem en els nostres projectes; el ‘Fem pinya contra el canvi climàtic’ n’és un clar exemple.

El projecte es tracta d’un programa de formació  per a agents de l’àmbit sociocultural en el qual es faciliten eines, recursos i consells per poder involucrar a la ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic, amb l’objectiu final d’integrar la variable climàtica a les propostes educatives de Barcelona. El resultat és una guia pràctica i una formació específica perquè els equipaments socioculturals -per la quantitat i diversitat de persones que els freqüenten-, puguin tenir un rol actiu per revertir aquesta situació. La guia aporta bones pràctiques adreçades a quatre tipus de públics que es troben en els equipaments: les persones programadores, les persones talleristes, les entitats i les persones usuàries dels centres, amb l’objectiu que traslladin els bons hàbits a la seva pràctica formativa i al seu dia a dia.

La guia ‘Fem pinya contra el canvi climàtic’ neix en el marc del procés participatiu organitzat per l’Ajuntament de Barcelona amb els signants del Compromís ciutadà per a la Sostenibilitat l’estiu del 2016, i s’emmarca en el Compromís Barcelona pel Clima (CBC). L’Ajuntament i la ciutadania es van comprometre a sumar les iniciatives necessàries per assolir els objectius del CBC; des de l’Ajuntament es van aportar 5 mesures estratègiques i 7 projectes prioritaris, mentre que la xarxa de ciutadania va definir 9 projectes que s’havien de desplegar en dos anys; la guia n’és un d’ells.

Lavola ha col·laborat en el projecte elaborant els continguts i el disseny de la guia, i dinamitzant sessions de capacitació. Participant en projectes com aquest es té l’oportunitat de promoure una transformació cultural cap a la sostenibilitat, conjuntament amb la ciutadania i els agents estretament vinculats amb els barris.

En l’etapa inicial el projecte va ser coordinat per un equip motor format per persones vinculades a la xarxa de Barcelona+Sostenible, i portat a terme per les organitzacions Twentic i Lavola. Lavola es va centrar en l’elaboració dels continguts divulgatius i en el disseny de la imatge, creant una eina interactiva, senzilla i gràfica per què els i les agents de l’àmbit sociocultural de casals, centres cívics, etc. poguessin aprendre de manera amena i entenedora criteris i consells de sostenibilitat, i aplicar-los a l’hora de gestionar tallers als equipaments socioculturals. Per tal de potenciar l’ús i la utilitat de la guia, durant aquesta etapa Lavola va dur a terme un seguit de capacitacions dinamitzades per una persona experta en canvi climàtic i dirigides als agents de l’àmbit sociocultural, en 8 equipaments de Barcelona i de l’àrea metropolitana.

En la segona etapa del projecte, iniciada el gener de 2019,  Lavola ha fet la diagnosi i valoració de la guia i de les sessions de capacitació realitzades, tot incorporant millores en ambdós casos. Per fer-ho, s’ha inclòs en el grup d’execució del projecte a Trànsit (organització gestora d’equipaments culturals) per tal de tenir un enllaç més directe amb els equipaments i involucrant als diferents públics objectius de forma més activa. Aviat es publicarà una nova versió de la guia i s’iniciaran novament les capacitacions, amb l’afegit que els equipaments i les persones que ja han rebut la formació en l’etapa inicial es converteixen en formadores amb els altres equipaments culturals.

Aquest projecte ha tingut una molt bona acollida i l’àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona pretén que sigui un referent per tal d’impulsar l’acció ciutadana per fer front al canvi climàtic (un dels 4 aspectes en el que treballa el Pla Clima). Per aquest motiu, el dilluns 30 de setembre, s’ha convidat a Lavola, Trànsit i Twentic a presentar la guia i el projecte en general a les aules ambientals i referents territorials en sostenibilitat de Barcelona en una jornada organitzada per l’Ajuntament en el marc dels projectes que es desenvoluparan en els pròxims mesos per fer front al canvi climàtic. El Pla Clima de la ciutat ha concretat les línies estratègiques i les accions que cal dur a terme del 2018 al 2030, amb  l’horitzó de ser una ciutat totalment neutra en carboni el 2050.

Servei comunitari d’educació ambiental i sostenibilitat

/in /by
El 5 de setembre té lloc el primer Simposi d’aprenentatge servei i servei comunitari ambiental adreçat a centres educatius, ens locals i entitats per reflexionar sobre aquests projectes. Des de Lavola hi participem acompanyant els programes educatius que gestionem.

El servei comunitari és una proposta educativa que facilita el desenvolupament personal de l’alumnat a través de l’adquisició i la pràctica de coneixements, competències i valors, participant de manera activa en la realitat que viu l’estudiant, el seu entorn immediat i la comunitat. En una entrevista amb la Laura Rubio, tècnica del Centre Promotor d’aprenentatge servei, vam compartir el valor educatiu d’aquests projectes.

A partir del curs vinent, el servei comunitari basat en la metodologia de l’aprenentatge servei (APS) serà un actiu en l’educació a tots els centres de secundària ja que, l’alumnat de tercer o quart de l’ESO haurà de desenvolupar-ne un en el marc del curs escolar. S’ha parlat a bastament d’aquesta metodologia i de com s’articularà en els instituts però aquest Simposi donarà peu, per primera vegada, a parlar concretament de projectes d’APS aplicats al camp de la sostenibilitat i de l’educació ambiental.

Els participants podran conèixer i posar en comú experiències i reflexions, així com informar-se de projectes ja realitzats. La jornada, que tindrà lloc al CosmoCaixa de Barcelona, proposen tres formats diferents de trobada i d’intercanvi: un diàleg a quatre veus sobre els agents que intervenen en projectes d’APS i servei comunitari ambiental, un espai d’aparador per donar a conèixer projectes, eines i recursos, i l’espai Àgora on es compartiran experiències de projectes APS agrupades en quatre àmbits temàtics diferents.

Des de Lavola participem en l’àmbit “Ciutats i biodiversitat” conjuntament amb la Direcció d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat-Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelonacom a part de l’equip de gestió del programa d’educació ambiental ‘Com funciona Barcelona?’. En la presentació exposarem com s’ha evolucionat el programa educatiu per oferir projectes d’APS sobre cultura de la sostenibilitat i educació ambiental en l’àmbit urbà. En el marc del programa educatiu el curs passat es va dissenyar un projecte pilot de servei comunitari amb l’Institut Verdaguer de Barcelona i, pel curs que ve es desenvoluparan i dinamitzaran nous projectes amb instituts de la ciutat.

Igualment assistim al Simposi en col·laboració amb el programa ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). amb eñ qual enguany col·laborem amb les tres propostes d’APS ambientals que s’ofereixen. Durant el curs 2019-2020, es farà el seguiment dels projectes que duran a terme 12 centres de secundària de diferents municipis de l’AMB. Com a novetat d’aquest any, l’assessorament no serà tan sols telemàtic, sinó que també es farà de forma presencial als centres. D’entre els centres seleccionats, un treballarà sobre la temàtica de la rehabilitació energètica d’edificis residencials. La resta de centres, han pogut triar entre dos temàtiques diferents: la reducció dels envasos i el control de la qualitat de l’aire.

El Simposi està organitzat per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Educació. També hi col·laboren en l’organització les entitats següents: La Societat Catalana d’Educació Ambiental, el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei i la Xarxa per a la Conservació de la Natura.

Els intangibles d’una visita guiada

/in /by
A Lavola dinamitzem diàriament desenes de visites guiades i altres activitats. En totes elles hi ha aspectes intangibles que cal tenir en compte perquè l’activitat flueixi de la millor manera possible. Des de la nostra experiència i professionalitat procurem evitar l’autocomplaença i treballem perquè l’equip educatiu en sigui conscient i els sàpiga aprofitar en favor de l’activitat.

Probablement durant aquest l’estiu tothom ha fet alguna visita guiada en un museu, exposició, jaciment, centre d’interpretació o espai visitable i, segurament coincidirem en dir que si la persona que condueix l’activitat és amable i els continguts són interessants i complets, ràpidament ens complaurà l’activitat i la valorarem positivament. També estarem d’acord que, per a la gran majoria de públic, és molt més enriquidora una visita dinamitzada que no pas visitar lliurement un espai: podem situar-nos en el recorregut, familiaritzar-nos millor amb el tema i interpel·lar directament a la persona que ens atén i comparteix els seus coneixements per ampliar informació, resoldre dubtes i intercanviar punts de vista. Com a visitant no som un agent passiu sinó un protagonista de l’activitat.

Posarem un exemple, aquest juliol passat el CosmoCaixa de Barcelona ha inaugurat la remodelació de l’exposició permanent titulada ‘Sala Univers’. L’equip d’educatiu de Lavola hi fa les visites guiades des de l’any 2006 i ha anat adaptant la tasca educativa a les novetats, canvis i propostes museogràfiques i metodològiques del museu. Val a dir que a la nova exposició, la interactivitat que presenten els nous mòduls, les reflexions i la sorpresa que generen, fan que l’equip educatiu ja tingui d’inici el públic a la butxaca en un 50% de la seva intervenció, i és a partir d’aquí on comença la feina de l’equip de professionals per aconseguir una visita excel·lent.

A Lavola tenim molts anys d’experiència desenvolupant activitats en museus, centres i programes on compartim coneixements de ciència, tecnologia i medi ambient. Segons això, hem anat especialitzant diversos rols dins de la figura genèrica de l’educador/a. Aquests rols responen a la tipologia d’activitat desenvolupada i són el rol d’educador/a, de facilitador/a, de mediador/a i d’informador/a. Cada rol té unes funcions específiques i algunes compartides; fins i tot un mateix educador/a pot fer les funcions d’un o dos rols al llarg de l’activitat. Però, sigui quin sigui el rol que s’adopti, fer una visita guiada excel·lent no és gens fàcil, hi ha tot un conjunt d’aspectes intangibles que cal tenir en compte i que van més enllà dels continguts, els recursos educatius o la museografia.

En primer lloc, cal informar-se del grup que es té davant, ja sigui de manera objectiva com subjectiva, explícitament o implícitament. Cal visualitzar el grup i identificar si hi ha diversos subgrups, veure quants infants hi ha, les edats orientatives, si hi ha persones amb diversitat funcional, identificar idiomes, etc. Amb aquesta informació ja es pot fer una primera adaptació a les necessitats del públic, de l’itinerari que se seguirà (en cas que hi hagi variants) i si s’hauran de fer més o menys parades segons les característiques del grup.

En segon lloc, és imprescindible presentar-se a un mateix i a la institució que ens acull, en definitiva, qui està mostrant aquell espai. Aquesta presentació persegueix diversos objectius, els principals són el fet d’establir un ambient de proximitat amb el públic, consolidar el context en el qual té lloc l’activitat i facilitar que qualsevol membre pugui dirigir-se a la persona que fa l’activitat pel seu nom quan ho necessiti.

Seguidament s’ha d’informar de l’idioma, la durada de la visita i d’altres aspectes rellevants, sovint de seguretat (la utilització de casc, el fet de manipular o tocar algunes peces, fer fotografies o descriure una part de l’itinerari a seguir) per atendre el grup de manera més àgil. És important no caure en el llistat de normes del que no es pot fer, sinó emfatitsar el que sí que podem fer. Aquí és clau anticipar possibles conflictes i donar resposta a les sol·licituds dels visitants, argumentant les raons per les quals s’adopta una normativa per tal de fer que el grup segueixi les pautes estipulades i aconseguir la seva satisfacció personal. És essencial en tot moment organitzar la posició del grup, cuidar la comunicació no verbal i parlar amb un to que no sigui monòton per captar l’atenció i garantir que tothom senti bé, o utilitzar micròfon (la veu és l’eina de treball).

Fetes la presentació i la introducció ja es pot iniciar la part interactiva i de continguts de l’activitat. Pel que fa a la interacció amb el grup, l’educador/a treballa per tal que la posada en escena capti l’atenció del grup, utilitza tota una bateria de preguntes mediadores, reflexions i dades comparatives que li serveixen per establir diàleg (tant amb els adults com amb els infants) en funció de com evoluciona la visita i segons el que es va comentant. Fins i tot a alguns participants se’ls interpel·la directament de forma no invasiva per fer-los partícips, se’ls hi formulen preguntes sense desvetllar la resposta de manera immediata… cal deixar-los pensar. En relació a la mediació dels continguts, cal fer aflorar les hores de feina necessàries per estructurar metodològicament les dinàmiques i preparar de manera extensiva la sessió. A més cal un treball personal d’estudi sobre els continguts a comunicar. Però de com es prepara la mediació dels continguts d’una activitat donaria lloc a diversos articles de reflexió.

Finalment són  essencials la cloenda i el comiat del grup. Per la cloenda cal resumir la visita feta i les dades rellevants, així com incloure alguna nota d’humor que hagi estat present al llarg de la visita. També és el moment de demanar al públic si els ha agradat l’activitat, què ha estat el més interessant i què canviarien. Finalment cal verbalitzar l’agraïment pel temps compartit, si hi ha informació complementària que els pot ser d’utilitat (serveis, botiga, activitats futures, butlletí de distribució, etc.) i dir-los arreveure.

En resum, els equips d’educadors de Lavola tenim en compte tot aquest conjunt d’intangibles com ara empatitzar amb el públic, interaccionar constantment amb els diferents membres del grup establint nexes, paral·lelismes, metàfores o proposant símils entre el contingut tècnic i la vida real. Naturalment aquí cal sumar-hi tots els aspectes tangibles o evidents: continguts, metodologies, materials, recursos educatius, espais visitats, etc. Tots aquests ingredients són  fonamentals perquè, tant l’educador/a com el públic s’ho passin bé aprenent plegats.

La pròxima vegada que participis en una visita guiada, ja aquesta tardor, si estàs amatent a aquests aspectes intangibles i observes que la persona que t’ha atès els ha tingut en compte, t’adonaràs que tu també hauràs gaudit molt més de l’experiència. Aleshores si que et demanem que la felicitis: us en podeu ben complaure!